La Mar de Paraules

q: Dissetena lletra de l'alfabet. Aquesta lletra va sempre seguida d'una “u”, que es pronuncia quan va davant de “a, o” o quan porta dièresi, com a “quan” i “qüestió”, però no es pronuncia davant de “e, i”, com a “quilo” o “queixal”. Parlava jo fa uns dies amb una persona que fa teatre en un grup amateur, i que es queixava de que el director l'havia donat un paper poc rellevant en l'obra que anaven a interpretar. Jo li deia que tots els papers d'un obra tenen rellevància i són necessaris per a donar-hi vida a un espectacle. Em sembla que no vaig tenir èxit en la meua argumentació, però m'acudeix a la memòria a l'hora de començar a escriure a propòsit de la lletra que ara em pertoca: la q . Després de disset capítols dedicats a la lletra p , ¿quina importància té, per a l'alfabet, la que ve a continuació i que només va a ocupar-ne, com a molt a estirar, dos? És clar que, com en el cas del teatre, les coses no poden valorar-se d'eixa manera. E