LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (V)

Glòria és un dels vocables seleccionats avui. Es tracta d'un vocable esplendorós que li dóna cos a tot allò d'important que ens ocorre en la vida. És motiu d'admiració i prestigi. És el sentiment que experimentem en guanyar un premi o en millorar el nostre palmarès esportiu. Trobar-nos en la glòria es estar en un lloc, o en una situació, que ens causa una gran satisfacció. Aquest vocable, però, adquireix una dimensió de caire contrari quan l'associem a un altre que l'és antònim, com pena. D'eixa manera fem determinada cosa, o passem per la vida sense pena ni glòria. És una expressió que utilitzem sovint per tal de trivialitzar quelcom que no ens afavoreix gens ni mica, o per vulgaritzar el comportament d'altres persones, o simplement per donar a entendre que alguna persona ha passat per la vida sense cap d'activitat notable, sense fer-se notar, sense alçar ni pols ni remolí, que és una altra frase força semblant.

Cinquena selecció de la mar de paraules amb la lletra “g”:

-germà -germana: Persona que ha nascut dels mateixos pares que una altra.

-gerra: Recipient de terrissa, vidre o metall utilitzada per emmagatzemar líquids.

-gespa: Tipus d'herba petita i espessa que es planta per cobrir un tros de terreny.

-gessamí: Planta enfiladissa que fa flors petites, blanques i d'un perfum agradable.

-gibrell: Recipient rodó, ample i poc profund que s'utilitza per a rentar roba o plats.

-gimnàs: Lloc on hi ha aparells per a fer gimnàstica.

-glacera: Massa de gel acumulada a les parts altes de les muntanyes.

-globus: Bossa petita de goma que s'infla amb aire o gas.

-Objecte que té forma esfèrica o rodona

-globus aerostàtic: Aparell sense motor del que penja una cistella.

-globus ocular: Part esfèrica de dins de l'ull que rep la llum.

-globus terraqüi: És la Terra o l'esfera que la representa.

-glop: Quantitat de líquid que es pot empassar en una sola vegada.

-glòria: Honor o admiració que s'aconsegueix per haver fet alguna cosa important.

He trobat el vocable glòria en el paràgraf que posaré a continuació i que pertany a la novel·la, de l'escriptor madrileny Justo Sotelo, Entrevías mon amour. Més concretament amb la frase d'ús comú sense pena ni glòria, de la que he parlat al principi. És aquesta una magnífica novel·la, fruit de les reflexions de l'autor envers vivències i paisatges que li son familiars. Fonamentalment es tracta d'un homenatge a la memòria de son pare. Les figures de pare i fill com a protagonistes de la història, donen com a resultat l'expressió d'un pregon sentiment d'amor. Però n'hi ha més, en la novel·la. Realitat i ficció s'associen per tal de fer un relat viu, tremendament enriquidor, que atrapa el lector des del principi, i que no li dóna altra opció que continuar llegint enamorat dels personatges, el moment polític i les circumstàncies d'un barri que es resisteix a veure's engolit per la gran ciutat.

Justo Sotelo Navalpotro (Nascut a Madrid) és escriptor i assagista. Doctor i Catedràtic d'Economia. Llicenciat i Doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Màster en Estudis Literaris i en Literatura Espanyola.

“Entràrem en Los Faroles a menjar. Només quedava una taula lliure, al costat del lavabo, però no ens va importar asseure'ns allí. Mentre veia al meu pare devorar unes llentilles amb xoriço sense que es queixara del dolor a les mans, vaig pensar que havia arribat l'hora d'anar-nos-en a Cotlliure, passant per Sòria i Port Bou, per descomptat. Tal vegada encara seria possible viatjar sense problemes al sud de França; la Guàrdia Civil no s'hauria pres tan de debò la seua cerca com per a remoure el cel i la terra per tal de trobar l'incendiari. El meu pare era un desconegut, un subjecte anònim com tants milions d'espanyols que passen la vida sense pena ni glòria. El seu treball, la seua família, i poc més, així podria resumir-se la seua història. Mai havia protagonitzat una acció important, ni per a bé ni per a mal, encara que se li anara la força per la boca i pretenguera arreglar el món a cada moment.

Vaig eixir del meu error quan el mòbil es va posar a sonar sense parar”.