LA "M" EN LA MAR DE PARAULES (II)

En incorporar el mot majúscul – majúscula, l'idioma hi dóna nom a coses, de tot tipus, que són importants o que, almenys, tenen una gran envergadura. Tant si anomenem un cotxe, o una casa que ens agrada molt solem utilitzar aquest mot. Però també ho fem per a referir-nos a un accident de transit greu, o a un incendi forestal de magnitud majúscula. No obstant això, aquest mot significa la representació d'unes lletres diferents de les minúscules, d'altra consistència, que tenen atribucions -no diré que més importants- que són diferents. Salvant excepcions, que sempre n'hi ha, amb les lletres majúscules destaquem paràgrafs, encapçalem l'inici de cada escrit i posem les inicials en els noms propis de persones o ciutats. Apart de tot això, les lletres majúscules se lligen exactament com les minúscules, no tenen cap só diferenciat. Dintre l'alfabet ocupen un lloc igual que les seues germanes, sense cap distinció. N'hi ha una de majúscula per cada una de minúscula, i totes dues són exactament iguals d'importants.

Segona selecció de paraules amb la lletra “m”:

-major: Que és més gran. També que és més important.

-majúscul. -majúscula: Molt gran o molt gros.

-Lletres que, dintre del seu tipus, es fan servir con inicials dels noms propis, al començament de cada paràgraf i després d'un punt.

-malacostumar: Acostumar a fer coses o a parlar malament.

-malaltís. -malaltissa: Que té poca salut.

-malastrugança: Mala sort. Desgràcia.

-maldar: Fer esforços per arribar a una cosa, per aconseguir-la.

-maleir: Dir paraules contra algú perquè li han fet mal o l'han enfadat molt.

-malenconia: Sensació de tristesa en recordar persones o llocs que estan lluny.

-mal·leable: Cosa sòlida que pot ablanir-se.

-malnom: Nom que es dóna a una persona perquè té un vici, un costum estrany o un aspecte físic especial.

En un paràgraf de la novel·la El hombre que susurraba al oído de los caballos, de l'escriptor anglés Nicholas Evans, apareix el vocable maleir, que es troba en la selecció d'avui. En aquesta novel·la es narren diferents històries de persones que, d'una manera o d'altra, depenen de la recuperació física d'un cavall, greument ferit en un accident de trànsit. Es una història que ens commou pregonament, d'una extraordinària bellesa, que en cap instant ens deixa indiferents. Una gran novel·la de la que, tanmateix, es feu una gran pel·lícula dirigida i protagonitzada per Robert Redford.

Nicholas Evans (Bromsgrove, Regne Unit, 1950), és periodista, novel·lista, productor i guionista de cinema. La novel·la de què hem parlat fou, l'any 1995, una de les deu obres que més es van vendre arreu del món.

“No podia caminar, però tal vegada poguera córrer, de manera que va provar, i en sentir-se paralitzat una expressió de pànic l'aparegué en els ulls. Tom i Smoky van tirar dels seus respectius cordills obligant-lo a donar voltes en cercle en un radi de quatre o cinc metres. I així va estar donant voltes, com un cavall de fira amb una pota trencada.

Tom va dirigir la mirada cap a les cares que observaven des de la tanca. Va veure que Grace estava pàl·lida i que Annie la tenia abraçada, i es va maleir per haver-los donat a triar i no haver insistit que tornaren a la casa i s'estalviaren l'angoixa d'aquell lamentable espectacle”.