La Mar de Paraules

          “Per a que tu les sentes, / les meues paraules / s’aprimen a vegades / com les petjades de les gavines a les platges”. Aquests versos del poeta xilè Pablo Neruda (Premi Nobel de Literatura 1971), em serveixen de justificació a l’hora de fer l’epíleg de la mar de paraules. Soc conscient que el context del poema, que pertany al poemari més afamat d’aquest autor: Vint poemes d’amor i una cançó desesperada , és molt diferent del que em mou a mi a cercar paraules, però em prenc la llicència d’adaptar-lo a la meua motivació, que també és d’amor, en aquest cas si no a una dona sí a un idioma. I l’amor, en pense jo, és sempre semblant, apassionat, intens. I sempre deixa, quan hi ha un cert aturament en la relació, un regust amarg a la gola i una buidor immensa al cor. Han estat dos anys que m’han proporcionat una experiència meravellosa. He treballat, fonamentalment, amb dos diccionaris: Tabarca (Valencià-Castellà) i Diccionari de la Llengua Catalana. En seleccionar mots, he hagut d

            -z: Vint-i-sisena, i última, lletra de l’alfabet. Aquesta lletra no es troba mai a final de paraula: es troba al començament de paraula com a zona i zero o entre consonant i vocal, com a colze.           Hi ha un mot en la selecció d’avui que em duu a la reflexió: zero , carència de tot, final d’un trajecte. Vol dir això que el viatge que vaig iniciar per l’alfabet ha arribat a l’estació final. Caldrà, més endavant, fer un resum de l’experiència viscuda, ara només hi deixe constància de què hem arribat al mot que tanca aquest meravellós viatge, i amb aquest, la relació d’avui ens deixa altres mots suggeridors, com ara zel , que considere representa, modèstia apart, la dedicació i interès que, per sobre del resultat obtingut, he posat en aquesta feina. O zenit , que vol dir que aquest treball ha arribat al seu moment clau, a la concreció de la proposta iniciada. Són tantes les satisfaccions aconseguides... L’idioma ha estat generós   i ens ha obert un gran nombre de por