LA "Z" EN LA MAR DE PARAULES

          -z: Vint-i-sisena, i última, lletra de l’alfabet. Aquesta lletra no es troba mai a final de paraula: es troba al començament de paraula com a zona i zero o entre consonant i vocal, com a colze.

          Hi ha un mot en la selecció d’avui que em duu a la reflexió: zero, carència de tot, final d’un trajecte. Vol dir això que el viatge que vaig iniciar per l’alfabet ha arribat a l’estació final. Caldrà, més endavant, fer un resum de l’experiència viscuda, ara només hi deixe constància de què hem arribat al mot que tanca aquest meravellós viatge, i amb aquest, la relació d’avui ens deixa altres mots suggeridors, com ara zel, que considere representa, modèstia apart, la dedicació i interès que, per sobre del resultat obtingut, he posat en aquesta feina. O zenit, que vol dir que aquest treball ha arribat al seu moment clau, a la concreció de la proposta iniciada. Són tantes les satisfaccions aconseguides... L’idioma ha estat generós  i ens ha obert un gran nombre de portes per les que hi hem pogut accedir a una gran quantitat de paraules, l’ús de les quals eren per a mi pràcticament desconegudes. Ha estat un aprenentatge valuós que potser ens esperone a aprofundir en l’idioma per a què no minve la seua força i continue creixent pels camins de la vida.

          Selecció de la mar de paraules amb la lletra “z”:

          -zàping: Canviar repetidament, amb el comandament a distància, de canals de televisió.

          -zebra: Mamífer semblant a un cavall que té la pell amb unes ratlles fosques.

          -zel: Posar-hi gran interès i dedicació en fer una feina o resoldre un tema.

                    -Temps de l’any en què els animals, mascles i femelles, s’ajunten per aparellar-se.

          -zelar: Procurar, amb molt d’interès, que algú complisca amb els seus deures i les seues obligacions.

          -zenit: Punt del cel situat verticalment sobre el lloc de la Terra on som.

                    -Trobar-se una cosa o una persona en el moment més important.

          -zero: Xifra que no representa cap unitat.

          -zeta: Nom de la lletra “z”.

          -ziga-zaga: Moure’s d’una banda a l’altra, con la línia de la lletra “z”.

          -zona: Espai o tros de terreny, tancat o no, amb unes característiques semblants.

          -zum-zum: Soroll apagat i continu, com el que fa un grup d’abelles.

          El vocable ziga-zaga es troba en un paràgraf de la novel·la de José Carlos Somoza que precisament duu eixe nom: Ziga-zaga. En ella se’ns narra la inquietant història de Elisa Robledo, una brillant professora universitària que es veu envoltada en un afer força perillós. Aquesta novel·la fou publicada l’any 2006.

          José Carlos Somoza Ortega (L’Havana, Cuba, 1959). Arribà a Espanya quan només tenia un any i és ciutadà espanyol. Abans de ser escriptor estudià medicina i psiquiatria. Per la seua tasca com a escriptor ha rebut nombrosos guardons, com ara el Premi de Teatre Radiofònic Margarida Xirgú (1994), Premi La Sonrisa Vertical (1996), Premi Café Gijón (1998), Premi Fernando Lara (2001), Premi Hammet de Novel·la Negra (2002), Premi Ciutat de Torrevieja (2007). És Soci d’Honor de la Associació Espanyola d’Escriptors de Terror. Una de les seues obres ha estat adaptada al cinema.

“Abans de res, havia de tranquil·litzar-se i reflexionar. La intel·ligència havia sigut sempre la seua millor arma. De sobres sabia que la intel·ligència humana era més perillosa que el ganivet que sostenia.

Va pensar que, almenys, ja havia rebut la trucada que hi havia estat esperant des d'aquell matí. La que decidiria el seu destí a partir de llavors.

Quasi no havia reconegut la veu, a causa del tremolosa i vacil·lant que havia sonat, com si el seu interlocutor es trobara tan terroritzat com ella mateixa. Però no tenia cap dubte de què es tractava de la trucada, perquè l'única paraula que l'home havia pronunciat havia sigut la que ella ja esperava:

-Ziga-zaga”.