I. INTRODUCCIÓ

Quan es presenta un projecte nou, sempre hi ha un plus d'il·lusió per al què el realitza. Ens queda, però, la incògnita de fins on podrem arribar tots: els lectors (si n'hi ha algun) i jo. En quan els potencials lectors és una part de la incògnita que a mi no em preocupa ni gens ni mica. En realitat, pels camins que avui transcorre la vida, a qui els pot interessar llegir escrits que parlen -amb més o menys encert- del valencià? És aquesta una tasca que jo m'he imposada per a mi. És una conversa amb la meva consciència, per tal de treure dels racons més recòndits del meu pensament, alguna cosa que aprofite per nodrir-la, per conrear aspectes sensibles, o potser dèries més o menys coherents. En qualsevol cas, mentre ho vaja fent, aniré parlant aquí fonamentalment d'entrades del diccionari, començant des de la A fins a la Z. Totes les paraules de què parlaré seran l'aigua clara i brava d'una Mar imaginària -i alhora real- que forma part del nostre idioma. Un idioma que, malgrat els esforços més o menys encertats dels governs de torn, ha estat relegat, com a molt, a les funcions d'estar per casa. Al poble valencià, en general, més que agradar-li, els molesta. Si fos anglès, d'altra cosa en parlaríem. Ens agrade o no, vivim en un mercat immens on només s'hi valora allò que deixa un rèdit econòmic. I el valencià no té cabuda en aquesta organització mercantilista. En aquest aspecte radica la seva debilitat. Hi ha, però, un altre aspecte que potser només interessa a una minoria, però que no per això deixa de ser immensament important: parle de la cultura. El valencià és una eina de comunicació tan important com qualsevol altra. És un idioma, la riquesa del qual està més que demostrada pels treballs, que al llarg dels anys, ens han deixat eminents escriptors, poetes, filòsofs... dels què aniré parlant més endavant. Afegiré poemes traduïts i d'altres originals, algun conte i tot allò que aprofite per a fer-me millorar i aprofundir en l'idioma que parlaren els meus avis i que, gràcies als foscos temps de la dictadura del malaurat “Generalísimo Franco”, i a la minsa defensa del poble, ha quedat convertit en menys que un dialecte. A la meva consciència, i a mi, això no ens agrada. Per això anem a aprofundir en ell, elevant-lo a la categoria que li correspon. Gaudirem, sens dubte, la meva consciència i jo, de La Mar de Paraules. D'aquesta mar immensa i apassionant que és l'idioma valencià. T'apuntes?