LA "A" EN LA MAR DE PARAULES (II)

Aprendre paraules noves per a mi, descobrir la bellesa de l'idioma on tenen el seu indret, arribar a la conclusió de què, al llarg de la meua vida, m'han robat l'oportunitat de conèixer-lo, em fa estimar-lo amb més força. Un idioma significa el patrimoni més apreciat d'un poble culte. És la seua identitat, allò que el diferencia d'altres, que el fa més ric en coneixements i que, per tant, pot oferir eixa cultura al conjunt de la societat on està immers. Un idioma no és una eina de confrontació política, sinó una contribució a la cultura. Només determinades idees polítiques retrògrades han pogut dur, el nostre idioma, a la situació de precarietat en que ara es troba. Ha estat debilitat, sí, però no és mort. Hi ha molt escrit, molt per llegir, molt per parlar.

Vegem ara algunes paraules del nostre valencià, continuant amb la lletra “a”:

-aconseguir: Arribar a tenir alguna cosa o obtindre allò que volíem.

-adreça: Conjunt d'indicacions d'on viu una persona o la seu d'una entitat.

-adreçar: Posar recta una cosa que està torta.

-adrogueria: Botiga on es venen productes alimentaris.

-advocat – ada: Persona que defensa, davant els tribunals, els interessos d'altres.

-aeronau: Vehicle que permet la navegació aèria.

-afaiçonar: Donar forma a un material, fent-ne objectes. És el que fan els escultors.

-afores: Voltants d'una població.

-agulla: Serveix per a cosir. També agulla d'un rellotge.

-agosarat – agosarada: Atrevit o atrevida. Que no te por.

-aïllar: Separar una persona o cosa de totes les altres.

L'escriptor alcoià SILVESTRE VILAPLANA, en la sua novel·la “ELS DIMONIS DE PANDORA”, utilitzà la primera paraula de què he tractat (aconseguir) en el següent paràgraf:

“Aconseguí el cim en el mateix moment que el sol es ponia. Durant un instant es quedà parat, esperant. La nit havia arribat. Mirà la creu i els seus voltants, no passava res. Després sentí com venien. Notà la remor confusa de l'obscur, i veié com, eixides del no-res, s'acostaven a ell figures obscures, informes, inacabables. Figures arrapades als vents que tenien un objectiu: la seua ànima”.