LA "B" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-b: Segona lletra de l'alfabet. Al final de paraula, es pronuncia com la “p”. Per exemple: la “b” i la “p” de “verb” i “serp” es pronuncien igual.

La “b” és la germana major de les consonants. De segur que ens trobarem amb ella en la mar de paraules, com per exemple:

-babalà: Fer o dir coses “a la babalà” és fer-les o dir-les sense reflexionar.

-babau: Ximple, que no té malícia.

-bacallà: Peix força gros. També s'acostuma a menjar-lo salat.

-bacora: Fruit de la figuera.

-badada: Equivocació. Fer alguna cosa malament per estar distrets.

-badallar: Obrir la boca sobtadament quan ens avorrim, tenim son o gana.

-badar: Estar molt distret, sense fixar-se en el que es fa.

-baf: Vapor que surt d'un líquid molt calent.

-bafarada: Un baf o una olor molt forts que sovint molesten.

-bagassa: Prostituta.

-bagatel·la: Cosa sense importància.

-bagatge: Allò que porta algú quan va de viatge.

L'escriptor valencià FERRAN TORRENT (Sedaví, 1951) és l'autor d'un gran nombre dels llibres més llegits i premiats de la nostra literatura. Ha estat distingit amb premis com el Sant Jordi amb “Gràcies per la propina”, o el Nacional de la Crítica -entre molts altres- amb “Societat limitada”. Del primer llibre que he citat -“Gràcies per la propina”- reproduïsc un paràgraf en que utilitza la primera de les paraules seleccionades avui:

“Si fa no fa, el primer minut el vaig passar bambant al llarg de les cordes -per bé que tot em cridava que havia d'eixir d'allí- i intentant esquivar el llepassa de Carretero, fins que em va encertar un ganxo potent al maxil·lar. Vaig respondre com els bous de lídia ho fan al càstig: traient els braços i colpejant Carratero a la babalà. No era una bona tàctica, ja que aviat m'asfixiaria a causa de la fatiga, però aquell individu havia acudit allà a guanyar-se el percentatge de les apostes -entre cinc i deu mil pessetes!- i era justament ací on es dirimia l'autèntica batalla, perquè la meua motivació, per bé que urgent, no era tan precària”.