LA "B" EN LA MAR DE PARAULES (II)

En la nostra vida quotidiana parlem, escrivim, llegim... Tot plegat es redueix a utilitzar un idioma per tal de comunicar-nos, entendre-nos i fer-nos entendre. De tal manera trivialitzem eixa imperiosa necessitat que, en convertir-se en rutina, no ens parem a analitzar adequadament aquest fet tan important. Del conjunt de lletres que a cada moment fem ús naixen la mar de paraules, i moltes s'assemblen considerablement d'entre elles, i també, en ocasions, la mateixa paraula pot tenir significats força diferents. Avui, especialment, ha cridat la meua atenció un grup de paraules molt semblants: “balanç”, “balança”, “balancejar”, “balancí” i “balançó”, tan semblants entre elles i tanmateix amb significats diferents. Aleshores, he sentit curiositat per elles i les he incorporades, juntament amb unes quantes més, al següent recull:

-balanç: Moviment que fan les coses al moure's. Estat econòmic d'una entitat.

-balança: Aparell per a pesar.

-balança de pagaments: Estat de l'economia d'un país.

-balancejar: Moviment de vaivé. També vaivé de l'economia quan puja o baixa.

-balancí: Mena de cadira amb les potes arquejades per a balancejar-se.

-balançó: Cadascun dels dos plats de la balança.

-balena: Cetaci de grans dimensions que viu a la mar.

-ballarí/ballarina: Persona que té com a professió ballar.

-bandarra: Persona que enganya o que es comporta malament.

-bàndol: Grup de persones unides per a fer o defensar una cosa.

-banya: Cada una de les puntes grosses i dures que alguns mamífers tenen al cap.

L'escriptora ISABEL-CLARA SIMÓ (Alcoi, 1943) en el conte titulat “La Presidenta”, que forma part del llibre “Dones”, arreplega algun d'aquests mots en el paràgraf següent:

“El consell d'administració de l'empresa té avui reunió. La presideix Magdalena Ortín de Sala, una prestigiosa i destacada economista. És una dona maca, molt ben vestida. El balanç de l'empresa és preocupant i els consellers desgranen un nombre interminable de dificultats: el mercat, la política, la balança de pagaments, la nova llei de crèdits, la recessió...

La Magdalena, que té les celles aixecades i no ha parat de mirar els papers de sobre la taula sense fitar a la cara ni un dels consellers, fa anar un peu, a sota la taula, amb mostres d'impaciència”.