LA "B" EN LA MAR DE PARAULES (IV)


Propose tot seguit unes quantes paraules on la “b” camina agafada de la mà de la lletra “a” amb significats força diferents. Començant per “bàsquet”, un esport per fer-nos passar bons moments, i tancant amb “bazuca”, una arma destructiva de guerra. Dues paraules tan properes en el diccionari i tan diferents en llurs significats. Amb elles, fent-los suport, es troben altres com “bassa”, “bassal”, “bastida”... Però n'hi ha una que conté, afegit al seu significat normal, una potent càrrega sentimental: “bategar”. Aquest vocable es utilitzat sovint per expressar sentiments d'amor, de dolor... El nostre cor, acobla els seus batecs a la realitat de determinada situació que ens afecta, i és utilitzat sovint per poetes i escriptors.

-bàsquet: Esport que consisteix a introduir una pilota a una cistella.
-bassa: Dipòsit obert a la part superior que serveix per a recollir i contenir aigua.
-bassal: Quantitat gran d'aigua escampada per terra.
-bastida: Construcció provisional feta amb tubs de ferro o taulons per a treballar.
-bat a bat, de: Obrir del tot una porta o una finestra.
-batall: Peça que fa sonar una campana.
-bategar: Fer el cor els seus moviments naturals de contracció i dilatació.
-batussa: Baralla o discussió forta.
-batzegada: Cop sobtat i violent.
-bazuca: Arma portàtil de guerra per a llançar projectils explosius.

De la poeta Gabriela Amorós Seller (Santa Pola, 1971) en un dels poemes del llibre “La Farga Zero” (La “Fragua Cero”), una vegada traduït, ens trobem el vocables bategar:

FAÇA DEL SEU BATEGAR
“faça del seu bategar una cosa infinita,
assegure's que el cos a vostè el traga a viure,
deixe's completar sagradament la boca,
permeta a altres llavis el seu rostre obrir,
abandone's al fet que ho pronuncien lentament,
porte la seua ala de tant en tant a ensopegar,
potser un altre aire secret l'espere
i cerciore's que això li ocórrega en besar”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (II)

El recull d'avui ens ofereix indrets totalment contradictoris o, si més no, diferents. El be i el mal perfectament poden trobar-se encapçalats per la mateixa lletra, tots dos íntimament units al mateix feix. D'eixa manera, caminen junts, i també amb altres mots, feixisme i felicitat , feina i ferum , febre i fèrtil . Cap d'aquests vocables és sinònim dels altres, però tots viuen en un espai comú. És fèrtil un terreny on creixen fecundament arbres i tot allò que el camperol conrea. Són fèrtils els arbres que produeixen molts de fruits. És fèrtil la dona que engendra fills, i també tots els éssers vius, de qualsevol espècie, que fan el mateix. És fèrtil la persona capaç de fer moltes coses, d'aportar moltes idees, d'aprendre en tot allò que estudia, de convertir en or tot el que passa per les seues mans. I en totes les persones i altres éssers vius que comparteixen eixa situació, es produeix, d'una manera o d'altra, un sentiment de felicitat . Perqu
Més informació

LA "H" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-h: Vuitena lletra de l'alfabet. No es pronuncia, per tant no representa cap so. Excepcionalment es pronuncia en algunes paraules estrangeres, en forma d'aspiració, com “hobby” o “hàmster”. Per als que som aprenents, la hac (h) és una lletra estranya, sense aparent sentit. Una lletra muda, sense un so que la identifique. No em cap a mi explicar el seu significat, la necessitat de la seua presència en l'alfabet. No sóc jo filòleg. La meua qualificació no m'hi atorga res més enllà del títol d'aprenent. I no és poca cosa, en les meues circumstàncies. Però el cert és que al lloc vuitè de l'alfabet, fent costat amb la “g” i amb la “i”, es troba ella, muda però activa, amb unes funcions determinades per la gramàtica i que la hac sap resoldre adequadament. Hi ha la mar de paraules amb les que participa. La seua presència no és sonora, no, però és visual. Si la gramàtica, o els gramàtics, han tingut raons de pes per incloure-la, no seré jo qui pose en dubt
Més informació