LA "A" EN LA MAR DE PARAULES (VI)


Hi ha ha dues paraules, en la tria d'avui que, d'alguna manera, jo hi trobe relació d'entre elles, per exemple: anhel: Desig molt gran d'alguna cosa, i andròmina: Cosa que no serveix per a res. Si cerque una raó per enllaçar aquests dos mots, en puc pensar que anhele que el nostre idioma tinga força per reviscolar abans que es converteixi en una andròmina, és a dir, en una cosa que no servisca per a res. Tanmateix podríem enllaçar amb altres paraules del recull, con, per exemple, angunia, que és el malestar que ens provoca el temor de què passe alguna cosa dolenta. O anella, que és el conjunt de peces d'una cadena. En aquest cas d'una cadena de paraules que constitueixen l'idioma. Aquest és el conjunt de mots recollits avui:

-amoïnar: Molestar algú. No deixar-lo tranquil.
-ampolla: Recipient de vidre o de plàstic, que serveix per a contenir líquids.
-andròmina: Màquina, moble o altre objecte que ja no serveix per a res.
-anella: Cadascuna de les peces d'una cadena.
-angúnia: Malestar desagradable provocat per la por que passe una cosa dolenta.
-anhel: Desig molt gran d'alguna cosa.
-anivellar: Igualar una superfície.
-annals: Explicació ordenada de fets històrics.
-aparença: Aspecte exterior d'una persona o cosa.
-arrabassar: Prendre amb violència alguna cosa a algú.

D'aquest feix de paraules, l'última d'elles: arrabassar, és utilitzada per l'escriptora CARME MIQUEL (la Nucia, 1944) en el següent paràgraf de la seua novel·la “La mel i la fel”:

“Anna Maria viu amb tristor les misèries del veïnat de Fontans i té por que la malaltia, que com lladre furtiu penetra dins les cases i ARRABASSA les vides, entre també a la seua. Quan passeja per aquell barri dels afores de Caselles, entre terres fangoses i núvols de mosquits, el seu cor s'encongeix. Els més de trenta anys de criada en casa dels Montant, li havien proporcionat alimentació, aigües més saludables i espais més higiènics. Tot i que les pestes també visiten les cases dels senyorets, ho fan amb menys virulència i menys freqüència. I aquests hi reben més atencions. Però en aquella zona de Fontans a penes han entrat els metges. I les sanadores que en determinants moments hi han aplicat els remeis, han acabat sucumbint a la malaltia o s'hi han sentit impotents i hi han marxat”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast...
Més informació

LA MAR DE PARAULES. EPÍLEG

          “Per a que tu les sentes, / les meues paraules / s’aprimen a vegades / com les petjades de les gavines a les platges”. Aquests versos del poeta xilè Pablo Neruda (Premi Nobel de Literatura 1971), em serveixen de justificació a l’hora de fer l’epíleg de la mar de paraules. Soc conscient que el context del poema, que pertany al poemari més afamat d’aquest autor: Vint poemes d’amor i una cançó desesperada , és molt diferent del que em mou a mi a cercar paraules, però em prenc la llicència d’adaptar-lo a la meua motivació, que també és d’amor, en aquest cas si no a una dona sí a un idioma. I l’amor, en pense jo, és sempre semblant, apassionat, intens. I sempre deixa, quan hi ha un cert aturament en la relació, un regust amarg a la gola i una buidor immensa al cor. Han estat dos anys que m’han proporcionat una experiència meravellosa. He treballat, fonamentalment, amb dos diccionaris: Tabarca (Valencià-Castellà) i Diccionari de la Llengua Catalana. En sele...
Més informació

LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-f (efa): Sisena lletra de l'alfabet. Hi ha moltíssima gent als que els encanta viatjar, contemplar indrets diferents, embadalir-se en veure un monument, un miracle de la natura, una gastronomia diferent, Tot plegat és un encanteri, un plaer, un aport cultural per a la persona que es pot permetre de viatjar. Sé que no és el mateix, que aquest viatge que jo he iniciat al voltant de l'alfabet no té res a veure en un viatge en tren o en avió o qualsevol altre medi, però m'agrada fer-hi aquesta petita comparació. Puc imaginar-me que viatge en un tren molt especial que té parada en cada una de les lletres de l'alfabet. Visitar tots els indrets que ens proposa cada lletra sembla utòpic, però si que podem gaudir-ne d'alguns d'ells per fer-nos una idea del conjunt. Tot plegat potser ens fa enamorar-nos de determinats llocs, convertint algunes lletres en les nostres preferides, malgrat que, degut a la varietat que ens proposen, és difícil tenir preferències. E...
Més informació