LA "A" EN LA MAR DE PARAULES (VI)


Hi ha ha dues paraules, en la tria d'avui que, d'alguna manera, jo hi trobe relació d'entre elles, per exemple: anhel: Desig molt gran d'alguna cosa, i andròmina: Cosa que no serveix per a res. Si cerque una raó per enllaçar aquests dos mots, en puc pensar que anhele que el nostre idioma tinga força per reviscolar abans que es converteixi en una andròmina, és a dir, en una cosa que no servisca per a res. Tanmateix podríem enllaçar amb altres paraules del recull, con, per exemple, angunia, que és el malestar que ens provoca el temor de què passe alguna cosa dolenta. O anella, que és el conjunt de peces d'una cadena. En aquest cas d'una cadena de paraules que constitueixen l'idioma. Aquest és el conjunt de mots recollits avui:

-amoïnar: Molestar algú. No deixar-lo tranquil.
-ampolla: Recipient de vidre o de plàstic, que serveix per a contenir líquids.
-andròmina: Màquina, moble o altre objecte que ja no serveix per a res.
-anella: Cadascuna de les peces d'una cadena.
-angúnia: Malestar desagradable provocat per la por que passe una cosa dolenta.
-anhel: Desig molt gran d'alguna cosa.
-anivellar: Igualar una superfície.
-annals: Explicació ordenada de fets històrics.
-aparença: Aspecte exterior d'una persona o cosa.
-arrabassar: Prendre amb violència alguna cosa a algú.

D'aquest feix de paraules, l'última d'elles: arrabassar, és utilitzada per l'escriptora CARME MIQUEL (la Nucia, 1944) en el següent paràgraf de la seua novel·la “La mel i la fel”:

“Anna Maria viu amb tristor les misèries del veïnat de Fontans i té por que la malaltia, que com lladre furtiu penetra dins les cases i ARRABASSA les vides, entre també a la seua. Quan passeja per aquell barri dels afores de Caselles, entre terres fangoses i núvols de mosquits, el seu cor s'encongeix. Els més de trenta anys de criada en casa dels Montant, li havien proporcionat alimentació, aigües més saludables i espais més higiènics. Tot i que les pestes també visiten les cases dels senyorets, ho fan amb menys virulència i menys freqüència. I aquests hi reben més atencions. Però en aquella zona de Fontans a penes han entrat els metges. I les sanadores que en determinants moments hi han aplicat els remeis, han acabat sucumbint a la malaltia o s'hi han sentit impotents i hi han marxat”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (II)

El recull d'avui ens ofereix indrets totalment contradictoris o, si més no, diferents. El be i el mal perfectament poden trobar-se encapçalats per la mateixa lletra, tots dos íntimament units al mateix feix. D'eixa manera, caminen junts, i també amb altres mots, feixisme i felicitat , feina i ferum , febre i fèrtil . Cap d'aquests vocables és sinònim dels altres, però tots viuen en un espai comú. És fèrtil un terreny on creixen fecundament arbres i tot allò que el camperol conrea. Són fèrtils els arbres que produeixen molts de fruits. És fèrtil la dona que engendra fills, i també tots els éssers vius, de qualsevol espècie, que fan el mateix. És fèrtil la persona capaç de fer moltes coses, d'aportar moltes idees, d'aprendre en tot allò que estudia, de convertir en or tot el que passa per les seues mans. I en totes les persones i altres éssers vius que comparteixen eixa situació, es produeix, d'una manera o d'altra, un sentiment de felicitat . Perqu
Més informació

LA "H" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-h: Vuitena lletra de l'alfabet. No es pronuncia, per tant no representa cap so. Excepcionalment es pronuncia en algunes paraules estrangeres, en forma d'aspiració, com “hobby” o “hàmster”. Per als que som aprenents, la hac (h) és una lletra estranya, sense aparent sentit. Una lletra muda, sense un so que la identifique. No em cap a mi explicar el seu significat, la necessitat de la seua presència en l'alfabet. No sóc jo filòleg. La meua qualificació no m'hi atorga res més enllà del títol d'aprenent. I no és poca cosa, en les meues circumstàncies. Però el cert és que al lloc vuitè de l'alfabet, fent costat amb la “g” i amb la “i”, es troba ella, muda però activa, amb unes funcions determinades per la gramàtica i que la hac sap resoldre adequadament. Hi ha la mar de paraules amb les que participa. La seua presència no és sonora, no, però és visual. Si la gramàtica, o els gramàtics, han tingut raons de pes per incloure-la, no seré jo qui pose en dubt
Més informació