LA "A" EN LA MAR DE PARAULES (VII)


Hi ha la mar de paraules a les que se'ls pot donar dues o més significats, depenent de l'ús que fem d'elles. Per exemple: arrel. Podem parlar dels arrels d'un arbre, però també dels d'una persona, d'un poble, d'un país. O assaborir. Ens podem referir a assaborir un aliment o una beguda. Però també es pot assaborir un espectacle o un llibre o quelcom que ens done plaer en un determinat moment. Podem assaborir el nostre idioma, paladejant amb delectació les paraules que conté. Doncs, comencem a assaborir d'un nou ramell de paraules.

-arracada: Adornament que es posa a l'orella.
-arrel: Part d'una planta que està sota terra.
-arriscar: Exposar a un risc, posar en perill.
-arròs: Grans que utilitzem com a aliment. També nom de la planta on es formen.
-ascensió: Acció d'ascendir. Elevar-se. Pujar.
-assabentar: Fer saber alguna cosa a algú.
-assaborir: Menjar o beure amb atenció per notar-ne bé el gust.
-assalariat: Persona que treballa per a una altra a canvi d'uns diners, o salari.
-assedegat – assedegada: Persona que té molta set.
-asseure: Posar el cul i la part de les cuixes sobre una cadira o altre seient.

El nostre poeta universal, MIGUEL HERNÁNDEZ, utilitzà la paraula ascensió en el poema “ASCENSIÓ DE L'ESCOMBRA”, o de la GRANERA, que és com nosaltres la coneixem millor. Aquest sonet fou un dels últims poemes que escrigué, estant empresonat en la Presó de Torrijos (Madrid) en setembre de 1939.

ASCENSIÓ DE L'ESCOMBRA

“Coronada l'escombra de llorer, murta, rosa,
és l'heroi entre aquells que afronten les escombraries.
Per alliberar de la pols sense vol cada cosa
baixà, perquè era palma i blava, des de l'altura.

La seua ardidesa d'espasa alegre i jove no reposa.
Aprimada d'ansietat, puresa, sol, bravura,
assutzena que escombra per sobre la mateixa fossa,
és cada vegada més alta, més càlida, més pura.

¡Mai! L'escombra mai no serà crucificada,
perquè la joventut propaga el seu esquelet
que és una sola flauta, muda, però sonora.

És una sola llengua, sublima i acordada.
I davant del seu alè rabent s'absenta la pols quieta,
i ascendeix una palmera, columna cap l'aurora”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (II)

El recull d'avui ens ofereix indrets totalment contradictoris o, si més no, diferents. El be i el mal perfectament poden trobar-se encapçalats per la mateixa lletra, tots dos íntimament units al mateix feix. D'eixa manera, caminen junts, i també amb altres mots, feixisme i felicitat , feina i ferum , febre i fèrtil . Cap d'aquests vocables és sinònim dels altres, però tots viuen en un espai comú. És fèrtil un terreny on creixen fecundament arbres i tot allò que el camperol conrea. Són fèrtils els arbres que produeixen molts de fruits. És fèrtil la dona que engendra fills, i també tots els éssers vius, de qualsevol espècie, que fan el mateix. És fèrtil la persona capaç de fer moltes coses, d'aportar moltes idees, d'aprendre en tot allò que estudia, de convertir en or tot el que passa per les seues mans. I en totes les persones i altres éssers vius que comparteixen eixa situació, es produeix, d'una manera o d'altra, un sentiment de felicitat . Perqu
Més informació

LA "H" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-h: Vuitena lletra de l'alfabet. No es pronuncia, per tant no representa cap so. Excepcionalment es pronuncia en algunes paraules estrangeres, en forma d'aspiració, com “hobby” o “hàmster”. Per als que som aprenents, la hac (h) és una lletra estranya, sense aparent sentit. Una lletra muda, sense un so que la identifique. No em cap a mi explicar el seu significat, la necessitat de la seua presència en l'alfabet. No sóc jo filòleg. La meua qualificació no m'hi atorga res més enllà del títol d'aprenent. I no és poca cosa, en les meues circumstàncies. Però el cert és que al lloc vuitè de l'alfabet, fent costat amb la “g” i amb la “i”, es troba ella, muda però activa, amb unes funcions determinades per la gramàtica i que la hac sap resoldre adequadament. Hi ha la mar de paraules amb les que participa. La seua presència no és sonora, no, però és visual. Si la gramàtica, o els gramàtics, han tingut raons de pes per incloure-la, no seré jo qui pose en dubt
Més informació