LA "A" EN LA MAR DE PARAULES (VIII)


Amb el següent feix de paraules tancaré el meu passeig vers els indrets on es desenvolupa la lletra “a”. Per a mi ha estat un passeig fantàstic, atapeït de sorpreses, de sons diferents, de mots, el significat dels quals desconeixia, o els coneixia d'una manera equivocada. Fonamentalment han cridat la meua atenció avui dues paraules: atzucac, per a referir-se a un carreró sense sortida. Aquesta mateixa paraula té una altra forma, força diferent, de dir-se: cul-de-sac. Sembla curiós. Però n'hi ha una altra que em duu records de la meua infància, i que encara avui -fins on jo sé- és utilitzada a Elx. Em referisc a atxa. La nit dels Reis, per tal d'enllumenar-los el camí, enceníem les atxes que abans havíem fet utilitzant palmes seques i sedassos de les palmeres. Tot plegat, convenientment lligat, en encendre-les, tot això es convertia en una espècie de torxa amb la que corríem intentat cridar l'atenció dels Mags de l'Orient. Aquesta és una forma d'entendre el mot, potser poc acadèmica, però si el poble la utilitza, segur que és correcta. Amb aquestes dues, i unes quantes més, donem per finalitzada la secció dedicada a la lletra “a”:

-assumir: Acceptar una obligació con si fos pròpia.
-aterratge: Posar-se un avió sobre el terra.
-aterrir: Fer molta por. Causar terror.
-atipar: Donar molta menjà a algú.
-atribolar: Atorrollar, atordir.
-atxa: Ciri gruixut.
-atzucac: Carreró sense sortida. Cul-de-sac.
-augmentar: Fer alguna cosa més gran.
-auxili: Ajuda que es dóna o que es demana davant d'un perill.
-avantpassat: Persona que ha viscut abans que nosaltres.
-avinença: Posar-se d'acord.
-avorrir: No trobar res del nostre interès.
El poeta VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (Burjassot, 1924 – València, 1993), utilitzà el mot assumir en un dels seus més entranyables poemes. En la meua opinió, es tracta d'un poema que desborda sentiment i amor vers una llengua, la valenciana, que, sens dubte significà molt per a ell. El camí que proposa Estellés no és senzill, tot el contrari, està ple de paranys, però paga la pena recorre'l:

ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE
(Fragment)

“Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sol estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (II)

El recull d'avui ens ofereix indrets totalment contradictoris o, si més no, diferents. El be i el mal perfectament poden trobar-se encapçalats per la mateixa lletra, tots dos íntimament units al mateix feix. D'eixa manera, caminen junts, i també amb altres mots, feixisme i felicitat , feina i ferum , febre i fèrtil . Cap d'aquests vocables és sinònim dels altres, però tots viuen en un espai comú. És fèrtil un terreny on creixen fecundament arbres i tot allò que el camperol conrea. Són fèrtils els arbres que produeixen molts de fruits. És fèrtil la dona que engendra fills, i també tots els éssers vius, de qualsevol espècie, que fan el mateix. És fèrtil la persona capaç de fer moltes coses, d'aportar moltes idees, d'aprendre en tot allò que estudia, de convertir en or tot el que passa per les seues mans. I en totes les persones i altres éssers vius que comparteixen eixa situació, es produeix, d'una manera o d'altra, un sentiment de felicitat . Perqu
Més informació

LA "H" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-h: Vuitena lletra de l'alfabet. No es pronuncia, per tant no representa cap so. Excepcionalment es pronuncia en algunes paraules estrangeres, en forma d'aspiració, com “hobby” o “hàmster”. Per als que som aprenents, la hac (h) és una lletra estranya, sense aparent sentit. Una lletra muda, sense un so que la identifique. No em cap a mi explicar el seu significat, la necessitat de la seua presència en l'alfabet. No sóc jo filòleg. La meua qualificació no m'hi atorga res més enllà del títol d'aprenent. I no és poca cosa, en les meues circumstàncies. Però el cert és que al lloc vuitè de l'alfabet, fent costat amb la “g” i amb la “i”, es troba ella, muda però activa, amb unes funcions determinades per la gramàtica i que la hac sap resoldre adequadament. Hi ha la mar de paraules amb les que participa. La seua presència no és sonora, no, però és visual. Si la gramàtica, o els gramàtics, han tingut raons de pes per incloure-la, no seré jo qui pose en dubt
Més informació