LA "B" EN LA MAR DE PARAULES (V)

Hi ha al nostre abast moltes maneres diferents per expressar-nos. Ho fem de manera oral, parlant, però també ho fem escrivint. I en aquest últim apartat, no sempre és igual. Hi ha qui escriu assajos per tal d'expressar una idea; hi ha qui escriu novel·les on, d'una manera més o menys extensa narra una història; hi ha qui s'expressa mitjançant la poesia. Aquests, els poetes, intenten transmetre un munt de coses en un espai tan reduït com és un poema. En escriure, el poeta expressa mitjançant el text les seues emocions més íntimes, els sentiments de amor o desamor, d'alegria o pena, de dolor o benaurança. El poeta despulla la seua ànima i l'exposa a l'abast de qui ho puga llegir. En altres oportunitats, però, un poema, malgrat la seua limitació d'espai, pot contenir també una història, una pinzellada de la vida de l'autor, un moment emocional que, d'algun mode, el té captivat pel record que li duu, una part, més o menys gran, de la seua vida. El poema que veurem tot just després del recull de paraules, l'escrigué la poeta de Santa Pola, Gabriela Amorós Seller. En ell retrata un moment entranyable de la seua infantesa: el dia que trobà un teuladí ferit i va tenir cura d'ell fins que es recuperà. En guarir-se les ferides de l'ocell, aquest, aprofitant la llibertat de què gaudia, mamprengué el seu camí natural. El record d'ell, però, quedà cimentat al cervell de la nena, que en ser major i en ser poeta feu d'aquella experiència aquesta bella poesia. Al teuladí l'anomenà Orzowei, que era el nom d'un xiquet que es va perdre en la selva, i en trobar-lo els nadius cuidaren d'ell fins que es feu major. Aquesta història, en aquells anys, la contaven en la televisió espanyola.

Però, abans del poema, vejam el conjunt de la mar de paraules seleccionades:

-bé: Qualsevol cosa que ens dóna felicitat, satisfacció o benestar.

-bec: Part exterior de la boca dels ocells i que els serveix per agafar aliments.

-bel·ligerant: Que està en guerra.

-bellugar: Moure una cosa, o una part del cos, desplaçant-la.

-belluguet: Persona que es mou contínuament.

-bena: Tira de drap que es fa servir per a tapar ferides.

-benaurança: Estat de felicitat completa.

-besavi-besàvia: Pares dels avis.

-besnét-besnéta: Fills dels néts.

-besar: Fer un bes, un petó.

-bestreta: Quantitat de diners que s'anticipen en fer un negoci.

En el poema “El teuladí Orzowei”, de Gabriela Amorós Seller (Santa Pola, 1971), que forma part del llibre “l'Estuari Vermell” (“El Estuario Rojo”), una vegada traduït, ens trobem el vocable “bec”, que és un dels que hi ha seleccionats. “l'Estuari Vermell”: allí on conflueixen les diferents corrents de la sang per tal de fer possible la vida.

EL TEULADÍ ORZOWEI

“jo vaig criar a un llamp

al qual li obria els aires

mentre tacava

de buscar entre el ciment

i el llamp tenia un bec

sobtadament,

el tenia de colp

en caure clavat en mi

el foc seu.

i li havia de donar el pa

sobtadament

cada vegada que arribava

el bec fins a les meues mans.

fins el pa venia de sobte

com en ús

d'una existència nova.

recordes com et vaig estimar?

recordes que et guardaves

formes d'animals

sota el cos

en cada descàrrega infinita?

i jo pensava que volies nàixer

llamp fix

i per això et guardaves tantes formes

però ho feies per a ensenyar-me

a estimar,

espina rossa de l'abisme.

els instantanis ens oblidem de créixer, em vas dir

ens oblidem de morir

i del pa.

només frega'm el meu no estar,

fes-ho sempre,

perquè on mai no he estat

visc

i on mai no acabe

muic”.