LA "B" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

Si ens parem a mirar -i a escoltar- la mar, en poc que parem atenció, ens semblarà que ens parla, que cada ona duu, inserida a ella, un missatge i que en tots eixos missatges s'hi troba el miracle d'una conversa. Potser, si diem que parlem amb la mar, o més exactament que la mar ens parla, ens diran que estem bojos, però no és cert. El llenguatge de la mar conté la suficient dosi d'encanteri per a fer-nos pensar, per a fer-nos reflexionar envers tot allò que ens preocupa. Però també per a despertar aquells indrets del nostre cervell tal vegada endormiscats i que al seu influx reviuen. 

Les paraules són com les ones de la mar. En cada ona hi ha una paraula i totes juntes formen l'onada viva i puixant que constitueix i dona vida a l'idioma.

D'aquesta mar de paraules, n'he arreplegat algunes que contenen la lletra “b”:

-blaverol: Bony amb un blau que ens fem quan ens donem un colp.

-bocamoll: Persona incapaç de guardar secrets.

-bocí: Porció petita de qualsevol cosa.

-bogeria: Estat de la persona que perd el seny.

-borinot: Insecte semblant a una abella, però que en volar fa un soroll fort.

-borratxo: Persona que ha ingerit una gran quantitat d'alcohol.

-borsa: Institució on s'inverteixen diners.

-botxí: Persona que s'encarrega de matar els condemnats a mort.

-bressol: Llit per a nens petits.

-burgesia: Classe social alta, posseïdora d'empreses i diners.

L'ultima de les paraules seleccionades: burgesia, apareix en el següent paràgraf del llibre de Joan Fuster “Nosaltres, els valencians”.

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992) fou un dels escriptors valencians més importants que ha escrit en el nostre idioma. La seua obra més reconeguda ha estat el llibre “Nosaltres, els valencians”, un assaig envers aquest poble escrit l'any 1962, una època on parlar -i encara més, escriure- significava una tasca força complicada i perillosa. Aquest llibre, però, fou guardonat l'any 1963 amb el “Premi Lletra d'Or”. Des de llavors ha significat un referent per a l'estudi i la coneixença de qui som, d'on venim, i on anem, els valencians. Escrit ja en fa molts, de anys, però encara vigent. Una obra mestra de la literatura valenciana.

Aquest és el paràgraf esmentat:

“Burgesia -burgesia mercantil- i poble urbà formaven l'ala extremista del corrent liberal, provisòriament aliats en la lluita per la llibertat política. Potser no era sense habilitat que els burgesos dirigents del republicanisme proposaren a les multituds locals una imatge d'adversari fàcilment vulnerable: l'Església, “Le cléricalisme, voilà l'ennemi”: la consigna radical-burgesa no estava desproveïda de justificació; però servia també de diversiu de cara al poble descontent, que així era desviat de la seva oposició a la burgesia. A tot arreu -als països catòlics d'Europa- l'anticlericalisme fou un factor excitant de la política vuitcentista: al País Valencià va adquirir, però, proporcions còmiques. L'Església local ja no era un enemic temible: ho eren, en tot cas, les forces que la prenien com escut”.