LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-c: Tercera lletra de l'alfabet. Quan va davant de “a”, “o”, “u”, o a final de paraula, representa el so de “k”, com a “casa”. Quan va davant de “e”, “i”, representa el so de “s”, com a “cel”. En alguns casos, quan va davant de “a”, “o”, “u” o a final de paraula, té el so de “s”, i es converteix en “ç”, com a “plaça” o “feliç”.

Tot plegat, començar amb la “c” ens obri nous camins atapeïts de possibles sorpreses. Com hem vist, es tracta d'una lletra que ofereix diferents sons i que, a més a més, no dubta a posar-se, per aconseguir el que vol, una cueta afegida quan l'ocasió ho requereix, la qual cosa pot semblar que li confereix una altra identitat, però no és així. Només és un recurs que li dona l'idioma per a fer-la intervenir en situacions puntuals. Vegem, tot seguit, el primer recull de paraules amb la “c”:

-cabal: Conjunt de propietats i riqueses que té una persona.

Quantitat d'aigua que porta un riu.

-cabàs: Bossa que serveix per a transportar coses.

-cabdal: Que és molt important.

-cabdill: Persona que que mana en un país, un exèrcit o un grup.

-cabòria: Preocupació obsessiva, sense motiu que ho justifique.

-caça: Conjunt d'animals que es vol caçar o que ja s'han caçat.

Avió de combat molt ràpid i ben armat.

-caçadora: Jaqueta de llana o pell curta, fins a la cintura.

-cacau: Substància que es fa servir per a fer xocolata.

-cacauet: Fruita seca que té una closca tova que conté les llavors.

Els cacauets es mengen com a aperitiu. També se'n treu oli.

-cacic: Persona que utilitza un poder abusiu vers les persones del lloc on viu.

Podem trobar-nos amb el vocable caça en la paràgraf que pose tot seguit, i que pertany a la novel·la “El tatuatge dels apàtrides” de l'escriptor JOSEP PALOMERO (Borriana, 1953). En questa novel·la, l'autor ens narra un període històric que va convulsionar Europa a finals del segle XIX, amb un personatge que, segur, ens sonarà a la majoria: l'emperadriu Elisabet, més coneguda popularment com “Sisi”. Aquesta novel·la fou guardonada amb el Premi Ciutat d'Alzira 1996.

“A la vora del Danubi, al Prater, cada dia hi havia festa. Els pavellons dels quaranta països que participaven en la mostra havien estat instal·lats a l'antic vedat imperial de caça obert al públic des de feia un segle, on proliferaven els quioscs de gelats, les barraques de fira i els menjadors populars a l'aire lliure que els vienesos freqüentaven perquè en tota la ciutat no hi havia un lloc més fresc on apaivagar la insuportable calor que feia aquell estiu. La família imperial, en canvi, no tenia un bon any. L'abril passat, Gisela, la filla major, s'havia casat amb Leopold de Baviera. Elisabet es convertiria prompte en una àvia de trenta-sis anys; àvia al cap i a la fi, per més que bellíssima”.