LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (II)
Generalment
acostumem a dir que en el comportament de cada persona influeixen
notablement les companyies amb les que s'ha rodejat. Ocorre això
tant per a bé com per a mal. En les paraules crec que ocorre el
mateix. El comportament d'una paraula, el seu significat, va
estrictament relacionat amb el significat dels vocables que
l'acompanyen. Pose per exemple el vocable “cambra”. Quan diem “la
cambra”, el més segur és que estem referint-nos al lloc on
dormim. Eixe significat, però, pot canviar rotundament depenent del
vocable que posem a continuació: la “cambra de bany” té unes
funcions molt diferents que la “Cambra de Comerç” o que la
“Cambra de la Propietat” o que les dues cambres on es decideix
quelcom que afecta la vida dels ciutadans: “Cambra Alta” o Senat,
i “Cambra Baixa” o Congrés dels Diputats. És tot tan relatiu!
La paraula, per ella mateixa, no és més que una explicació
pràctica, una forma d'anomenar allò que ens afecta. No hi ha bondat
ni maldat inherent a ella. Aquesta, i la seua companyia, són
l'expressió dels nostres comportaments, dels nostres anhels, dels
nostres vicis... D'eixa manera, amb aquesta paraula, podem arribar-hi
a “Cambra de gas”, el lloc on els nazis assassinaren a milions de
jueus. Inclús en aquesta situació d'horror, la paraula “cambra”
manté la innocència. Els assassins foren altres, però l'idioma els
acusà amb la paraula justa. Una paraula, aquesta, utilitzada tant
per a la vida, la administració, la política, i també per a la
mort. Aquest és el miracle de l'idioma.
Relació de paraules
seleccionades:
-cadastre:
Llista on estan enregistrades les finques d'un determinat territori.
-cadell:
cria que ha nascut d'un animal i encara mama.
-cadenat:
Pany portàtil i movible.
-cadernera:
Ocell que té les plomes fosques i una taca vermella al cap.
-calb-calba:
Persona que no té cabells.
-calçador:
Estri per a posar-se les sabates.
-calçotets:
Peça de roba interior que porten els homes.
-calfred:
Sensació de fred i de calor que ens fa tremolar.
-cambra: Habitació,
local, peça d'una casa.
Habitació destinada
per a dormir una o diverses persones.
Cadascun dels
departaments d'un vaixell.
Cambra
cuirassada.
Cambra
frigorífica.
Cambra de gas.
Cambra alta:
Senat.
Cambra
baixa: Congrés dels
Diputats.
L'escriptor
valencià Ferran Torrent (Sedaví, 1951) utilitzà els vocables
cambres de gas
en el següent paràgraf de la novel·la “Ombres en la nit”. En
aquesta apassionant novel·la ens narra la història d'una persona
molt controvertida pel que fa a les seues idees com a la seua
situació en l'escalafó social: Santiago Cortés era comunista... i
gitano. Una barreja força complicada. Però tot plegat no es res
comparat amb les situacions que hagué de viure, la lectura de les
quals us recomane.
“El
29 d'abril de 1945, els nord-americans alliberaren Dachau. Aleshores
Santiago Cortés no podia retornar al seu país. Sense casa, sense
família (els pares havien mort durant la Guerra Civil i dels germans
no en sabia res), cinc anys d'atrocitats l'influïren en la decisió
d'unir-se a un grup de jueus que optaren per la venjança, desdenyant
la prioritat del retorn a Palestina. En aquesta resolució tingué un
pes determinant la figura d'Ariel Menashe, que perdé la dona i la
filla a les cambres de gas. D'ell n'admirava la resistència
mental i el fet que, per dues voltes, intentà organitzar sengles
rebel·lions a Dachau sense aconseguir que la resta dels homes dels
barracons més pròxims el secundaren, malgrat la reiteració i
l'èmfasi que posava en el fet que no hi podien perdre res”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada