LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (III)
Comence
aquesta nova selecció amb una paraula, “caminal”, que em duu a
la memòria records llunyans... molt llunyans, de la meua infantesa.
D'aquesta paraula parlaré més endavant, quan englobe en un apartat
general de records, les vivències dintre d'un hort de palmeres, a
Elx, amb un vocabulari, no sé si correcte gramaticalment, però que
conté un nombre considerable de vocables que estime important
comentar aquí. D'entre aquests vocables, es troba “caminal”.
Pels “caminals” de l'hort, somniava aventures i descobria la
proximitat d'un món exterior que m'estava prohibit, atapeït de
perills que, segons em deien els majors, restaven a l'aguait per
agafar-me només en posar-hi un peu més enllà de la línia
divisòria. Però, aquesta, com he dit abans, és una història de la
que parlaré més endavant.
Tercera relació de
paraules seleccionades amb la lletra “c”:
-caminal:
Camí entre els bancals o els parterres d'un hort o d'un jardí.
-campionat:
Conjunt de partits o proves esportives.
-cançó:
Poema o text per a ser cantat.
-canelobre:
Objecte de dos o més
braços, per a fer llum amb espelmes.
-cànem:
Producte vegetal que s'utilitza per a fer cordes i altres coses.
-canonada:
Tub que es fa servir per a portar aigua, gas, petroli, etc.
Tret disparat per un
canó.
-cantonada:
Punt o es troben les cases de dos carrers que s'encreuen.
-cantussejar:
Cantar en veu baixa.
-canyís:
Reixat fet de canyes.
-capritxós
– capritxosa:
Persona que fa les coses per capritx.
En
una de les famoses Rimes escrites pel poeta Gustavo Adolfo Becquer
(Sevilla, 1836 – Madrid, 1870) ens trobem el vocable capritxosa,
que és un dels seleccionats. Gustavo Adolfo Claudio Domínguez
Bastida, més conegut amb el nom de Gustavo Adolfo Bécquer, fou un
poeta i narrador espanyol que pertanyia al moviment del Romanticisme.
Encara que en vida va aconseguir alguna dosi de fama, fou després
que va morir i que es va publicar el conjunt de l'obra que hi havia
escrit, quan obtingué el presti amb el que a hores d'ara se'l
reconeix. L'obra més cèlebre és “Rimas y Leyendas”, un conjunt
de poemes i relats reunits en un dels llibres més populars de la
literatura espanyola. Bécquer és, tanmateix, el poeta que inaugura
-junt a Rosalía de Castro- la lírica moderna espanyola i el que
encerta a connectar-nos de bell nou amb la poesia tradicional.
RIMA XXXIX
Per què m'ho dieu? Ho sé: és
mudable,
és altiva i vana i capritxosa;
abans que el sentiment de la seua
ànima,
brollarà l'aigua de l'estèril
roca.
Sé que en el seu cor, niu de
serps,
no hi ha una fibra que a l'amor
responga;
que és una estàtua inanimada...,
però...
és tan formosa!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada