LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (VII)

De cada paraula, en podem treure un record, o potser molts. Totes en formen part de les nostres vides, i estan arrelades a cadascuna de les circumstàncies que ens han esdevingut des del moment de néixer. “Cigarret”, per exemple està lligada, fonamentalment, a la meua adolescència, quan amb la colla d'amics començàvem a sentir-nos majors i no trobàvem millor manera d'experimentar-ho que ficar-nos fum i nicotina als pulmons. Era el plaer que ens permetia sentir-nos adults, protagonistes a la fi de les nostres vides. Almenys això és el que pensàvem. Només el temps s'encarregà de desmentir-nos, com sempre.

Més endavant, duia els meus fills al parc, a veure els “cignes”, i em meravellava amb els nens en veure els aus surant majestuosament en la petita bassa rodejada de palmeres on tenien l'habitacle. De vegades els llançàvem bocins de pa, per tal de veure'ls ficar el coll sota l'aigua.

El vocable “cim” em duu records de molts moments diferents. La colla d'amics anàvem diumenges pel matí al pantà. Allí n'havien moltes, de possibilitats: fer senderisme per descobrir el que ja coneixíem, jugar al futbol, esmorzar... Però sempre cercàvem el turó més alt per tal de sentir-nos escaladors, pujar al “cim” i embadalir-nos veient el paisatge que se'ns oferia. Una meravella. A la fi, tot això són petites coses que ofereix la vida de tant en tant i que pertanyen als records més entranyables. Records que tenen un nom per a ser enregistrats en la memòria. Un nom i una sensació.

Selecció de vocables:

-cigarret: Petit cilindre fet amb fulles de tabac picades, que es fuma.

-cigne: Ocell del mateix grup que els ànecs i les oques. Té el coll molt llarg.

-cigonya: Ocell gran que té les potes i el bec molt llargs i de color vermell.

-cigró: Llegum de forma arrodonida.

-cim: Part més alta d'una cosa. Part més alta d'una muntanya.

-ciment: Material en pols que es fa servir en la construcció i reparació de cases.

-cinquanta: Cinc vegades deu coses.

-cirera: Fruit rodó de color vermell, de color vermell, que té un pinyol a dins.

-cirrosi: Malaltia molt greu del fetge.

-cisar: Quedar-se d'amagat amb diners d'altra persona que se li haurien de tornar.

En el següent paràgraf de la novel·la d'Heinrich Böll, El ángel callaba, una vegada traduït, ens trobem amb el vocable cigarrets, que és el què encapçala la llista dels seleccionats. Heinrich Teodor Böll, fou un escriptor alemany (1917-1985) guardonat l'any 1972 amb el Premi Nobel de Literatura. En aquesta novel·la narra una història que es desenvolupa en l'Alemanya de la postguerra, després de la capitulació dels nazis, i ens situa entre les runes i la desolació d'una gran ciutat.

“Van estar desperts molta estona, fumant, mentre el vent udolava per la casa, arrancant trossos de paret i fent caure pedres. Del pis de dalt saltaven trossos d'arrebossat que s'estavellaven en el sòl amb estrèpit. Ell només veia d'ella una tènue silueta, un contorn vermellós i càlid, cada vegada que s'avivaven les brases dels cigarrets: la suau corba dels seus pits sota la tela de la brusa i el perfil de la cara en repòs. En veure la fina clivella dels seus llavis atapeïts, aquella lleu entalladura del seu rostre, va sentir-hi una infinita tendresa”.