LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (VIII)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (VIII)

Un dels vocables seleccionats tot seguit, classe, ens aporta un bon feix de possibilitats, segons l'ús que fem d'ell. Per exemple, a un centre d'ensenyament, en referir-nos a la classe, podem parlar tant d'un conjunt d'alumnes com del lloc on reben la lliçó. Si parlem de ciutadans (altra paraula seleccionada), segons llurs activitats, o posició social, direm que són de classe alta, mitjana o baixa. La classe pot indicar naturalesa, caràcter, gènere, condició, categoria, raça. Una cosa semblant podrem veure en catalogar les distintes espècies d'animals que hi ha, o hi ha hagut, al món. En viatjar, també hi ha diferents maneres de fer-ho, encara que fos en el mateix tren o avió, hi ha bitllets de diferents classes, segons el preu. I el mateix ocorre si ens allotgem a un hotel. En la majoria de situacions de la vida, es troba imposat el sentit de classe, per tal de fer-nos conscients que, per sobre de lleis i constitucions que ens parlen de què tots els ciutadans hi som iguals, en la pràctica això no és cert. Sempre n'han agut, de classes, i no sembla que la cosa tinga possibilitats de canviar.

Paraules seleccionades amb la lletra “c”:

-ciutadà -ciutadana: Persona que viu en una ciutat.

-claraboia: Finestra que hi ha a la part alta d'una paret, per on entra la llum.

-clarejar: Fer-se de dia. Ser una cosa poc espessa.

-classe: Conjunt d'alumnes d'un centre d'ensenyament.

Conjunt de persones, animals u objectes que tenen coses en comú.

Qualitat del bitllet per a viatjar (Primera, Segona o Tercera classe).

-clergue: Capellà o Bisbe.

-cloenda: Part final d'un acte. Allò que es diu per acabar.

-cocaïna: Droga. Substància utilitzada en medecina per a produir anestèsia.

-cognom: Nom de família que passa de pares a fills.

-collir: Agafar la fruita dels arbres o els fruits del camp.

-colom: Ocell de mida mitjana, cos arrodonit, cap petit i cua ampla.

En la novel·la “La Plaça del Diamant”, de l'escriptora Mercè Rodoreda, és utilitzat freqüentment el vocable colom. “La Plaça del Diamant” és una novel·la publicada l'any 1962 i que ha estat traduïda a més de trenta idiomes. L'any 1982 feren d'ella una pel·lícula, i més tard una adaptació per a la televisió. L'any 2007 fou adaptada al teatre. Tot plegat amb un extraordinari reconeixement del públic i de la crítica. Aquesta novel·la és considerada com una de les més importants de la literatura europea del segle XX.

Mercè Rodoreda i Guirguí (Barcelona, 1908 – Girona, 1983) és la novel·lista que, escrivint en la nostra llengua, ha estat més reconeguda internacionalment per la gran qualitat de les seues obres, rebent al llarg de la seua vida un gran nombre de premis, entre els que destaca el “Premi d'Honor de les Lletres Catalanes”, atorgat l'any 1980.

“Només sentia parrupeig de coloms. Em matava netejant els coloms. Tota jo feia pudor de colom. Coloms al terrat, coloms al pis; els somiava. La noia dels coloms. Farem una font, deia en Cintet, amb la Colometa a dalt amb un colom a la mà. Quan anava pel carrer cap a casa dels meus senyors a treballar, el parrupeig dels coloms em seguia i se'm ficava al mig del cervell com un borinot. De vegades la senyora em parlava i jo, distreta, com si tal cosa, no li contestava, i ella em deia, ¿que no em sent?”