LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (X)

El vocable concórrer em sembla, si més no, curiós. Podem dir que concorren, un nombre indeterminat de persones que acudeixen a un espectacle, un partit de futbol, una manifestació cultural, política o religiosa. Quan en una sola persona coincideixen diverses qualitats, idees, colps de sort, desgràcies... sol dir-se que tot plegat ha concorregut amb ell. O si hi ha un nombre de persones que cerquen una mateixa meta, com per exemple en un partit polític, en un determinat negoci, en un grup de teatre... podem dir que concorren vers la mateixa finalitat. Resumint: concórrer és acudir, coincidir, contribuir, competir, compartir. Un vocable ric en significats.

Altres dos vocables, només que per l'efecte d'un accent, canvien radicalment de significat: cònsol i consol. El primer representa els seus compatriotes en un país estranger i el segon ens serveix per consolar-nos quan patim alguna adversitat. Són coses de l'idioma, on, de cada paraula, pot nàixer una història, o més.

Desena selecció de la mar de paraules amb la lletra “c”:

-concórrer: Trobar-se al mateix temps diverses persones en un lloc.

Coincidir en una mateixa persona diverses coses.

Coincidir amb d'altres a voler aconseguir la mateixa cosa.

-condeixeble: Persona que és company d'escola i d'estudis.

-congost: Pas estret i profund entre muntanyes.

-cònjuge: El marit o la muller.

-conserge: Persona que s'encarrega de la vigilància d'una entitat.

-conservatori: Escola de música.

-cònsol: Persona que en un país estranger representa els ciutadans del seu país.

-consol: Fent de consolar davant les adversitats.

-constel·lació: Grup d'estels.

-conte: Explicació d'una història inventada.

De l'últim vocable seleccionat, conte, en fa ús el poeta León Felipe en el poema inclòs tot seguit.

Felipe Camino Galicia de la Rosa, conegut com a poeta amb el nom de León Felipe (Tábara, Zamora, 1884 – Ciutat de Mèxic 1968) fou un poeta castellà que formà part de la Generació del 27. En aquest poema utilitza el vocable conte donant-hi un significat que ens demostra com, generalment, són utilitzats els contes amb la intenció de fer-nos persones addictes a una determinada manera de pensar i d'actuar en la vida. Amb contes ens fem dòcils i, de vegades, porucs. Només els més agosarats, els més informats, els que disposen d'arguments, o de seny per desmuntar cada conte, poden arribar a entendre la veritat nua, sense parafernàlies ni paranoies. Però no és gens fàcil, això.

SÉ TOTS ELS CONTES

“Jo no sé moltes coses, és veritat.

Dic tan sols el que he vist.

I he vist:

que el bressol de l'home el gronxen amb contes,

que els crits d'angoixa de l'home els ofeguen amb contes,

que el plor de l'home el taponen amb contes,

que els ossos de l'home els enterren amb contes,

i que la por de l'home...

ha inventat tots els contes.

Jo no sé moltes coses, és veritat,

però m'han dormit amb tots els contes...

i sé tots els contes”.