LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (XII)

De vegades solem pensar que qualsevol temps passat fou millor que el present. És, aquest, un pensament que se'ns acudeix -pense jo- quan passem, lògicament ascendint, les diferents etapes d'aquesta cursa, que es diu vida. Potser l'adolescent, amb els problemes que eixe temps duu lligats, enyore els dies plaents i sense cap de compromís de quan fou infant. O en independitzar-nos trobem a faltar les atencions que en casa ens dedicava, per sobre de tot, la nostra mare. O en fer-nos grans i veure com anem perdent facultats físiques, qualsevol tems anterior ens semblava millor, perquè érem joves, forts, agosarats... És fàcil enganyar-nos, nosaltres, acceptant com a cert tot allò que el cervell ens indica, sense parar-nos a mirar el context en que visquérem cada moment, la situació general de la societat on es va desenvolupar la nostra vida.

Tot el què he dit en el paràgraf anterior ha estat motivat per un vocable dels què he seleccionat: cresol. Rumiant aquest vocable he rememorat els temps de la meua infantesa. Un temps sense responsabilitats i on el cos tenia eixa empenta que em feia immortal (o almenys això pensava jo). Però fou un temps millor? Els ulls d'infant encara guarden records d'aquells dies d'un món en blanc i negre, o d'un gris fastigós que ens feia viure atemorits per un munt de fantasmes. En anar-se'n la llum, ens enllumenàvem amb un míser cresol, que és allò que havia en la casa dels pobres per tal de no quedar a les fosques. No fou un temps millor, aquell, malgrat que el cos creixia, i ara decreix.

En la següent selecció tanquem el nostre viatge virtual amb la lletra “c”:

-covard: Que té molta por. Que no s'atreveix a fer una cosa.

-creença: Fet de creure una cosa. Qualsevol cosa en què una persona creu.

-cresol: Atifell per a fer llum, compost d'un mànec amb un ganxo i un dipòsit que

havia d'omplir-se d'oli.

-crim: Matar una persona. Acció dolenta que va contra la llei.

-crisi: Situació difícil, amb molts problemes. Canvi brusc en una malaltia.

-cristall: Vidre de molta qualitat per a fabricar gerros, copes i altres objectes.

-crit: Paraula o só que es diu amb veu molt forta.

-cucurutxo: Tros de paper que s'enrotlla en forma de con, per a contenir coses.

Gelat que es menja en una galeta que té forma de cucurutxo.

-cuit: Aliment que s'ha preparat al foc i ja es pot menjar.

-cursa: Competició de velocitat que fan persones, animals o vehicles.

Com a convidat en aquest acte de cloenda, que ens ha dut dotze capítols amb la lletra “c” com a protagonista, qui millor que el poeta i periodista valencià Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993). Estellés està considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània i és un dels poetes més grans que ha donat el País Valencià. En el poema “L'amant de tota la vida”, utilitzà el vocable cresol, que és un dels seleccionats.

L'AMANT DE TOTA LA VIDA

“Sabia que vindries, que ja era
l'hora de parar taula dignament,
d'obrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.

Amor i més amor d'aquell que espera,
amor i més amor d'aquell que sent
la Pentecosta de l'amor, l'advent,
i en el vent el gran crit de la bandera.

Tenia a punt, amor, totes les coses
perquè sabia que vindries, ara,
amb un escàndol de sonets i roses.

Amor i més amor i més encara,
i avemaries i vitralls i aloses,
i tots els blats novells de la tarara.

Amor i amor quan plou i quan fa sol,
amor quan és de dia o és de nit,
i a la taula i al llit, al primer crit,
i l'oli socarrant-se en el cresol.

L'amor, que és una pena i un consol,
un desembre plujós i abril florit,
atrevit, enardit i decidit,
que tot ho té i ho dóna i tot ho vol.

Plou i plou en finíssimes agulles,
plou i plou en la brossa, en el terrat,
plou i plou en la roba i en les fulles...

D'amor de cap a peus vinc amarat,
d'amor i de furor quan et despulles
vora el llit on t'espere despullat”.