LA "D" EN LA MAR DE PARAULES (I)

Cada lletra de l'alfabet representa un itinerari, una proposta nova per endinsar-nos-en pels paratges més pregons del nostre idioma. Fins la pàgina anterior caminàrem amb la lletra “c” que ens donà l'oportunitat de trobar-nos amb la mar de paraules, on ella, en encapçalar-les, fou la protagonista principal. Ara, al llarg d'unes quantes sessions, ens farem acompanyar per la lletra “d”. Altra oportunitat, sens dubte apassionant per, seguint la drecera de l'alfabet, continuar coneixent i enamorant-nos d'un bon feix de paraules, algunes de les quals potser ja coneixem però què, de la mateixa manera que ens alegrem en retrobar-nos amb un amic, ens donaran la satisfacció de conversar amb elles. I això també es sempre un al·licient.

d-: Quarta lletra de l'alfabet. Aquesta lletra a final de paraula es pronuncia com la “t”. Per exemple: la “d” de fred i la “t” de net es pronuncien igual.

-dactilar: Referent als dits.

-dalla: Eina amb un mànec llarg i una fulla punxeguda i corbada.

-dalt: A la part alta.

-damunt: A sobre d'algú o d'alguna cosa.

-dany: Mal que es fa a una persona o a una cosa.

-darrer: L'últim. Desembre és el darrer mes de l'any.

-darrere: Esquena d'una persona o la part d'una cosa que és al contrari del davant.

-data: Un dia, un mes o un any concrets. En escriure una carta posarem la data.

-davall: A la part de sota d'un altre objecte.

-davant: Part on es mou o està orientada una cosa.

Dues de les paraules de l'anterior selecció, podem trobar-les en el següent paràgraf que pertany a la novel·la “L'església del Mar”, de l'escriptor Ildefonso Falcones (Barcelona, 1959). Aquesta novel·la desenvolupa, com a fil principal, com els habitants d'un humil barri de pescadors de Barcelona decideixen construir amb el seu esforç un temple, Santa Maria de la Mar, per tal de no haver de dependre de la Catedral, que estava en les mans de la classe rica i poderosa. “L'església del Mar” és una novel·la trepidant en la què història i ficció caminen de la mà per tal de fer una radiografia perfecta de la societat del segle XIV.

“Mil dos-cents homes a cavall i més de quatre mil a peu, armats per a la guerra i amb provisions per a vuit dies, es van posar en moviment en direcció a la Jonquera, a poc més de mitja jornada de Figueres. Darrere de l'exèrcit, una multitud de carros, muls i tot tipus de persones. Un cop a la Jonquera, el rei va ordenar acampar altre cop; un nou missatger del sant pare, un frare agustí, portava una altra carta de Jaume III. Quan Pere III va conquerir Mallorca, el rei Jaume va acudir al Papa a la recerca d'ajuda; frares, bisbes i cardenals van fer de mitjancers infructuosament davant del Cerimoniós”.