LA "D" EN LA MAR DE PARAULES (III)

De vegades, en cercar paraules per fer la selecció i adaptar-hi un text que s'avinga a alguna o algunes d'elles, sol produir-se una tercera circumstància: es desperten determinats records d'altres temps llunyans. Avui ha ocorregut això. Repassant el llibre d'on he arreplegat el text, no he pogut evitar reviure aquells dies en què la meua iaia, o ma mare, em contaven contes per amenitzar el temps. Contes semblants als que l'autor d'aquest llibre ha recollit. En altra oportunitat, en pàgines anteriors, recorde que deia jo que no sempre el temps passat fou millor. No ho fou. Però també tenia els seus moments d'encanteri. Ens sentíem afortunats -i sens dubte ho vam ser- quan la iaia deia allò de, us dic un conte? I tots paràvem atenció per escoltar-la, malgrat que sempre eren els mateixos contes i els coneixíem de memòria. Però ens agradava eixa sensació de pau que ens oferia la narració, mentre les brases brillaven al braser on, de tant en tant, posaven, si n'havien, alguna bellota o castanya, que rebentaven en rostir-se i endolcien aquelles estones entranyables. Avui, això només són enyorances de vells. Es viu, ara, d'altra manera, no sé si millor. En qualsevol cas diferent.

Tercer recull de paraules encapçalades per la lletra “c”:

-dejunar: No menjar o menjar molt poc durant un temps.

-dent: Cadascuna de les peces que ens serveixen per a mastegar.

-depressió: Estat de la persona quan se sent dèbil, trista i sense ganes de fer res.

-Extensió de terreny situada més avall que els terrenys que l'envolten.

-desaparèixer: Deixar d'estar a la vista. Deixar d'existir.

-desavinença: Fet que algunes persones es tracten malament entre ell

-descalçar: Treure les sabates o un altre calçat a una persona.

-desdejuni: Primer aliment que es pren pel matí.

-desgrat: Sensació desagradable que ens causa alguna cosa que no ens agrada.

-Fer alguna cosa sense ganes.

-destriar: Separar alguna cosa que està barrejada amb altres.

-dins: Part interior d'una cosa.

D'entre les paraules seleccionades, podem trobar-ne dues en el següent paràgraf que pertany a la Rondalla “El príncep aventurer i l'amor de les tres taronges”. Aquesta Rondalla la va incloure l'escriptor alacantí Joaquim Gonzàlez i Caturla en el llibre “Rondalles del Baix Vinalopó”.

Joaquim Gonzàlez i Caturla (Alacant, 1951), és escriptor i catedràtic de llengua i literatura, És autor de novel·les, d'entre elles, “L'home de l'estació” fou guardonada amb el premi Ciutat de Xàtiva i premi de la Crítica dels Escriptor Valencians 2006, i “Els ulls del gos” amb el premi Antoni Bru (Premis Ciutat d'Elx). Ha escrit també literatura infantil i juvenil. Pels anys vuitanta feu dos reculls de Rondalles: “Rondalles de l'Alacantí” i “Rondalles del Baix Vinalopó”.

Diem Rondalles als contes que, de manera oral, eren narrats al caliu del foc de la cuina, o dels brasers, per la gent gran de la casa per tal d'amenitzar les vetllades, fonamentalment en les llargues nits d'hivern. Amb aquestes recopilacions, l'autor fa una tasca impagable per tal que queden protegides de l'oblit.

“Sense perdre punt, abans que el sol no s'amagara, Jaume sortí del palau veloçment camí de la mar. Començava a fosquejar quan sentí la remor suau de les ones que es desfeien amb mansuetud sobre la platja. El príncep descavalcà i s'acostà a la vora, i allà, ben lluny, destrià l'illa que poc a poc desapareixia dins del negror de la nit. Tot seguit se sentí un fort borbolleig i, què me'n direu?, sortí la balena que l'esperava. Jaume no s'hi repensà, s'endinsà en la mar i muntà sobre el gran cetaci. I allà se'n van anar tots dos solcant les aigües entre el zumzeig de les ones. Quan arribà a l'illa, el jove feu cap a l'ermita que es veia tancada amb pany i clau”.