LA "D" EN LA MAR DE PARAULES (V)

Les paraules, cada una d'elles, expressa, a més del significat exacte atribuït, altres significats que unes vegades els literats i altres la voluntat i l'empenta popular, els concedeixen. Per exemple, de la selecció d'avui, he triat la paraula drac. Segons el diccionari, un drac és un animal fabulós (personatge de contes i fabules) molt gran, que té ales i pot llançar foc per la boca. Però, només això és un drac? Entès d'eixa manera sembla ser una fera horripilant. Però no sempre és igual. La literatura els ha tractat sovint de forma diferent, conferint-los en ocasions sentiments bons. El llibre “La història interminable” del escriptor alemany Michael Ende (1929 – 1995) és una bona prova del que dic. En ella, Fuixur és un drac blanc de la sort que serveix de suport a Bastian, el nen protagonista, en les seues aventures per tal de protegir el regne de Fantasia. Però de segur que molts de nosaltres també haurem fet ús en alguna ocasió, d'aquests animalots fabulosos per tal de fer-los còmplices de les nostres manies i de les nostres pors. A un problema de difícil solució o a una desgràcia, sovint el nostre cervell li dóna la forma d'un drac, una fera implacable que ens encalça per tal d'amargar-nos la vida.

Indiferents a l'ús que puguem fer d'elles, les paraules estan ací, al nostre abast, per tal de fer-nos més fàcil la interpretació de cada element, pensament o emoció que trobem al llarg de la nostra vida.

Amb la següent selecció tancaré el tomb que he fet amb la lletra “d” com a protagonista:

-divendres: Cinquè dia de la setmana.

-divorci: Dissolució d'un matrimoni mitjançant la llei.

-dofí: Mamífer que viu a la mar i sembla un peix. Té el morro llarg i prim.

-dolç: Que té un gust com el de la mel.

-L'aigua dolça és la dels rius i llacs, que no és salada com la de la mar.

-Una cosa o una persona és dolça quan és agradable i suau.

-Aliment que porta sucre o mel, com els pastissos i les fruites confitades.

-dolent: Persona que li agrada fer mal. Mala persona.

-Menjar que no té bon gust.

-Cosa que és de poca qualitat. Cosa que ens fa mal i perjudica.

-dosi: Quantitat determinada d'una substància.

-dotzena: Conjunt de dotze coses de la mateixa classe.

-drac: Animal fabulós molt gran i amb ales, que sovint llança foc per la boca.

-drapaire: Persona que compra draps, papers i ampolles de vidre.

-dutxa: Aparell i lloc per a dutxar-se, mitjançant un raig d'aigua dirigit al cos.

L'escriptora Isabel-Clara Simó utilitzà el vocable dolç en el paràgraf que posaré tot seguit del llibre “El meu germà Pol”, obra que fou distingida amb el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 2007.

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943), és doctora en filologia romànica, ha exercit l'ensenyament a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, així com el periodisme. Com a escriptora té una llarga i sòlida carrera atapeïda d'èxits.

“Pol té vint-i-nou anys i té la síndrome de Down. És com una criatura petita però amb un cossot enorme. Està massa gras però fer-li fer règim és una feinada tan gran que fins i tot jo flaquejo. La mama se'n queixa sovint i diu que tothom diu que són tan dolços, els de la síndrome de Down, però que a ella li ha tocat l'excepció, i aleshores sospira. I no és que no sigui dolç, però també és impertinent i té enrabiades i és tossut. I és molt, molt pesat. Perquè tothom, tingui la intel·ligència que tingui, té virtuts i defectes. I Pol en te, de defectes. Però no es mereix que diguin que no és dolç i mansoi. El que passa és que actua com un nen petit amb un cossot d'home”.