LA "E" EN LA MAR DE PARAULES (I)

La lletra “e” ens convida a circular per una immensa autopista on, a més de la mar de paraules diferents, ens ofereix meravellosos vocables de llibertat: podem entrar, estar, eixir, elaborar, elegir, eliminar... Tot un conjunt de mots que, ben utilitzats, poden ser fonamentals en algun moment de les nostres vides. La lletra “e” és això i, com anirem veient a poc a poc, moltíssim més.

-e: Cinquena lletra de l'alfabet. Pot representar tres sons: el obert, com a “mel”. El tancat, com a “pell”. I un tercer so en paraules com “torre”. Pot portar accent obert: “dèbil”, o tancat: “néixer”.

Relació de mots amb la lletra “e”:

-eben: Fusta de color fosc molt dura. Es fa servir per a fabricar mobles.

-eclipsi: Es dóna quan un astre tapa del tot o en part un altre astre.

-ecologia: Ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el medi on viuen.

èczema: Malaltia de la pell que fa sortir unes butllofes que piquen molt.

-efemèride: Fet important que ha succeït.

-eficaç: Que va bé per a una cosa determinada.

-efímer: Que dura poc temps.

-eina: Qualsevol instrument que agafem amb les mans per a treballar un material.

-eix: Barra cilíndrica per fer girar una roda.

-Eix de la Terra: Línia imaginària que passa pels dos pols.

-Cosa o persona que és l'element principal d'un conjunt.

-eixam: Grup nombrós d'insectes o d'altres animals petits.

-Grup d'abelles que, amb la reina, van a construir un rusc.

-Gran nombre de persones o de coses juntes.

L'últim vocable d'aquesta primera selecció, eixam, fou utilitzat per Federico García Lorca en el poema “L'aurora”, que posaré tot seguit.

“L'aurora” pertany al poemari “Poeta en Nova York” que fou escrit per García Lorca entre els anys 1929 i 1930 i publicat per primer cop el 1940, quatre anys després de la mort del poeta. En aquest poemari ens narra l'aversió que va sentir vers les profundes contradiccions que descobrí en el sistema capitalista pel tracte que infligia, fonamentalment, a la gent de color. Fou un crit d'horror contra la injustícia i la discriminació.

L'AURORA

“L'aurora de Nova York té

quatre columnes de llot

i un huracà de negres coloms

que xipollegen les aigües podrides.

L'aurora de Nova York gemega

per les immenses escales

buscant entre les arestes

nards d'angoixa dibuixada.

L'aurora arriba i ningú la rep en la seua boca

perquè allí no hi ha demà ni esperança possible.

A vegades les monedes en eixams furiosos

trepen i devoren abandonats xiquets.

Els primers en sortir comprenen amb els seus ossos

que no hi haurà paradís ni amors desfullats;

saben que van al llot de números i lleis,

als jocs sense art, a suors sense fruit.

La llum és sepultada per cadenes i sorolls

en impúdic repte de ciència sense arrels.

Pels barris hi ha gents que vacil·len insomnes

com acabades d'eixir d'un naufragi de sang”.