LA "E" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

És clar que els éssers humans som contradictoris. Vull pensar que tots ho som, tal vegada per donar-hi normalitat a les meues contradiccions. No m'agrada destacar, ni per dalt ni per baix. Ser un membre del grup sense massa relleu ha estat sempre una de les meues prioritats. Pensar d'eixa manera suposa ja una contradicció flagrant. Crec que a tot el món li agrada destacar, ser admirat, sentir l'afalac dels aplaudiments. La por, però, ens fa de vegades fer-nos conservadors i aïllar-nos en una soledat plaent, sense temptacions d'una relativa glòria que se'ns pot negar. Per què he dit tot això?: No ho sé. O almenys no ho tinc clar. A l'inici pensava parlar de llibres. De tots els llibres. Jo no sóc un intel·lectual, ni tan sols un acèrrim lector. Pensant en això arribí a la conclusió que es tractava d'una contradicció. És possible no ser intel·lectual ni aferrissat lector i que m'agraden els llibres? Les preguntes següents serien aquestes: Per a què m'agraden els llibres? Potser com ornament de la casa? La resposta la tinc molt clara: Llisc en poder, fonamentalment quan la història que conta el llibre desperta el meu interès, la crec i la faig meua. Llavors estime eixe llibre i, una vegada llegit, entra a formar part de la meua vida, no vull separar-me d'ell. Potser el tornaré a llegir, o no, però en qualsevol cas m'agrada tindre'l a casa ja per sempre. És per això que estime els llibres. D'eixa manera estime el llibre del què parlaré mes abaix: Les sandàlies del pescador. Es tracta d'un llibre vell que vaig trobar casualment en un mercadet. Un euro paguí per ell. Jo havia vist ja feia anys la pel·lícula, interpretada pel genial Anthony Quinn, i potser per això em va cridar l'atenció. En llegir-lo, el llibre em va encisar: la història, el llenguatge culte en que està contada, el ritme... fou tot tan extraordinari que aquest llibre, pregonament va instal·lar-se al meu cor i sempre el tindré a casa, present per si el vull tornar a llegir endinsant-me en la vida d'uns personatges fascinants i, per sobre de tot, gaudint i aprenent del nostre idioma. La traducció a estat a càrrec de Marçal Trilla i Rostoll.

Pensant en els llibres m'endinsí en aquesta retòrica de les contradiccions, que no sé si calia o no, però que m'ha fet arribar a una conclusió: En tinc, de contradiccions, però formen part de la meua vida. I això, reconeixent-ho, no és mala cosa.

Selecció de la mar de paraules amb la lletra “e”:

-enganxar: Unir dues coses amb cola o amb un altre producte.

-Unir dues coses amb un ganxo o amb un altre mecanisme.

-enganyar: Fer creure una cosa que no és certa.

-engegar: Fer que una cosa comence a funcionar.

-enginy: Capacitat d'inventar o imaginar coses.

-enginyer -enginyera: Especialista en la construcció i el funcionament de màquines, carreteres, centrals elèctriques, mines, indústries, etc.

-engolir: Fer passar una cosa per la gola fins a dins del cos.

-enlairar: Alçar en l'aire.

-enllestir: Acabar de fer una cosa.

-enlloc: En cap lloc.

-enllumenar: Fer llum en un lloc.

De les paraules seleccionades, engolir l'he trobada en el següent paràgraf de la novel·la Les sandàlies del pescador, de l'escriptor australià Morris West. Escrita l'any 1963, en ella va descriure l'elecció d'un eslau com a Papa. Una història fascinant.

Morris Lango West (St Kilda, 1916 – Sydney, 1999) fou novel·lista i guionista, autor de llibres traduïts a 27 idiomes, dels que se n'han venut més de seixanta milions de còpies.

“Chiara contemplà l'aigua solitària del mar Tirrè i recordà les històries del seu pare sobre la vida estranya que hi havia en aquella pregonesa: arbres de corall, balenes tan grans com un vaixell, peixos que movien les ales com els ocells, que creixien en el llot com les ostres, i algues que semblaven els cabells de princesetes ofegades. Al dessota de la superfície que el sol il·luminava hi havia un món misteriós, i a vegades l'aigua s'obria i engolia el viatger que s'hi arriscava. Això era a vegades..., però no sempre. Els mariners més remots sobrevivien i arribaven a port segur”.