LA "E" EN LA MAR DE PARAULES (V)

En la selecció d'avui hi ha mots que donen peu a diferents interpretacions, com, per exemple enllustrar. Enllustrem les sabates per fer-les més brillants. Però també enllustrem les nostres maneres de vestir o de parlar, per donar-hi a la nostra aparença una pàtina de llustre. Enllustrem l'idioma per tenir més capacitat d'enraonar i poder d'eixa manera defensar les nostres opinions. Aquest mots seleccionats són importants, com deia adés, per tenir desimboltura i que la ment no se'ns ennuvole, que és un altre vocable al que podem donar-li diferents aplicacions.

Cinquena selecció de la mar de paraules amb la lletra “e”:

-enllustrar: Fer que algunes coses estiguen més brillants.

-ennuvolar-se: Cobrir-se de núvols els cel.

-enquesta: Demanar a persones la seua opinió a propòsit d'un tema determinat.

-enraonar: Parlar, mantenir una conversa algunes persones entre elles.

-enreixar: Posar reixa a una cosa. Tancar amb una reixa.

-ensenyar: Comunicar a algú coneixements sobre una cosa.

-Deixar veure uns cosa, mostrar-la.

-ensopegar: Topar amb els peus contra alguna cosa quan anem caminant.

-Trobar-nos, casualment, amb alguna cosa o alguna persona.

-ensumar: Aspirar amb força l'aire pel nas per sentir l'olor d'una cosa.

-entelèquia: Persona o cosa que algú s'imagina, però que no és veritat.

-entrar: Passar de fora a dins d'un lloc.

-Passar a formar part d'una associació. Ser admès.

El paràgraf següent pertany a un capítol del llibre “El pati del petit Nicolau”, de l'escriptor francès René Goscinny, que utilitzà el vocable entrar, que és un dels seleccionats.

Sota el títol de “El petit Nicolau”, l'autor escrigué una sèrie de llibres de literatura infantil i juvenil on s'explica la vida de'n Nicolau, un nen d'uns deu anys que viu en una ciutat de França. El narrador és ell mateix, i ens conta anècdotes de la seua vida quotidiana amb una gran tendresa i sentit de l'humor.

René Goscinny (París, 1926 – 1977), fou també dibuixant i guionista de còmics de gran èxit arreu de tot el món, d'entre ells, els més famosos són: “Astèrix”, “El Gran Visir Iznogound” i “Lucky Luke”.

Dintre del llibre anteriorment esmentat, el capítol del paràgraf du per títol “El braç de Clotaire”:

“Clotaire, a casa seua, va trepitjar un petit camió vermell, va caure i es va trencar un braç. A nosaltres ens va fer molta pena, perquè Clotaire és un company i també perquè jo coneixia el petit camió vermell: era fenomen, amb fars que s'encenien, i crec que després que Clotaire el va trepitjar ja no es podia arreglar.

Vam voler visitar-lo a casa seua, a Clotaire, però sa mare no va voler deixar-nos entrar. Li vam dir que érem els seus companys i que el coneixíem molt, a Clotaire, però ella ens va dir que Clotaire necessitava repòs i que també ella ens coneixia molt a nosaltres.

És per això que ens vam posar terriblement contents en veure avui arribar Clotaire a classe. Tenia el braç subjecte amb una espècie de tovalló que li passava al voltant del coll, com en les pel·lícules quan el bo està ferit, perquè en les pel·lícules el bo sempre està ferit al braç o a l'esquena, i els actors que representen al bo ja haurien de saber-ho i no refiar-se'n”.