LA "E" EN LA MAR DE PARAULES (VI)


El món de la literatura es nodreix d'un mode semblant al de la societat on es troba inserir. És per això que, jo, no confie massa en les categories on les llistes de vendes col·loquen cada llibre. El text que afegiré avui pertany a un llibre petit, imprès en paper de dubtosa qualitat, però per a mi és un llibre genial. Del seu autor ja n'he parlat en altres oportunitats i no cal fer massa presentació: l'escriptor valencià Ferran Torrent (Sedaví, 1951). En aquest cas, el títol del llibre és: “No emprenyeu el comissari”. Forma part d'una nissaga de llibres que mostren una imatge, de vegades real, de vegades divertida, de la societat de València, mitjançant uns personatges on hi ha de tot, en la escala social. Confesse que he gaudit llegint aquest petit llibret i que ja el tinc entre els meus preferents, Assistint a l'Escola d'Idiomes d'Elx, la professora recomanà la seua lectura per fer després un resum amb ella. Malament poguérem fer el resum, ja que la rissa -recordant cada situació- no ens deixava parlar. Recomane la seua lectura, i no només per a riure, sinó per gaudir de bona literatura en valencià.

Sisena selecció de paraules amb la lletra “e”:

-entrebanc: Obstacle, cosa que destorba.
-entreobrir: Obrir una porta, una finestra o els ulls només una mica.
-entrepà: Tros de pa obert per la meitat farcit d'embotit, formatge o altre menjar.
-entresòl: Pis situat damunt de la planta baixa d'un edifici.
-enuig: Sensació que tenim quan una cosa no ens agrada o si ens molesta algú.
-envà: Paret prima que separa les habitacions d'una casa.
-envair: Entrar per la força en un territori o en un altre lloc.
-Entrar molta gent o molts animals en un lloc.
-enverinar: Matar amb un verí.
-enyorança: Pena i dolor que sentim per persones o coses que no podem veure.
-èpic -èpica: Poesia o narració que explica heroïcitats.

Com he dit abans, el paràgraf següent pertany al llibre “No emprenyeu el comissari!”, de l'escriptor valencià Ferran Torrent. En ell trobarem el vocable entreobrir, que es un dels seleccionats. Entre altres personatges, en aquest llibre n'apareix un que és habitual en altres novel·les de Torrent: el detectiu Butxana, un autèntic fenòmen.

“Estava tan abstret que no s'adonà que la porta de l'habitació s'entreobria lentament.
Un gran Danés introduí una descomunal cabota a la cambra just en el moment que Frederic retornava al món real. L'instint el feu recular endarrere i caigué damunt d'una cadira, invisible fins aleshores. Tingué la sensació que s'havia desconjuntat. Esperà la reacció del gos. Aquest penetrà a la cambra amb parsimònia, estranyat, o simplement confús, davant d'aquell desgavell estirat en la cadira. Frederic encengué la llanterna il·luminant el ca. Allò, més que un gos, semblava un elefant, de tan gran com era”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast...
Més informació

LA MAR DE PARAULES. EPÍLEG

          “Per a que tu les sentes, / les meues paraules / s’aprimen a vegades / com les petjades de les gavines a les platges”. Aquests versos del poeta xilè Pablo Neruda (Premi Nobel de Literatura 1971), em serveixen de justificació a l’hora de fer l’epíleg de la mar de paraules. Soc conscient que el context del poema, que pertany al poemari més afamat d’aquest autor: Vint poemes d’amor i una cançó desesperada , és molt diferent del que em mou a mi a cercar paraules, però em prenc la llicència d’adaptar-lo a la meua motivació, que també és d’amor, en aquest cas si no a una dona sí a un idioma. I l’amor, en pense jo, és sempre semblant, apassionat, intens. I sempre deixa, quan hi ha un cert aturament en la relació, un regust amarg a la gola i una buidor immensa al cor. Han estat dos anys que m’han proporcionat una experiència meravellosa. He treballat, fonamentalment, amb dos diccionaris: Tabarca (Valencià-Castellà) i Diccionari de la Llengua Catalana. En sele...
Més informació

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (V)

Glòria és un dels vocables seleccionats avui. Es tracta d'un vocable esplendorós que li dóna cos a tot allò d'important que ens ocorre en la vida. És motiu d'admiració i prestigi. És el sentiment que experimentem en guanyar un premi o en millorar el nostre palmarès esportiu. Trobar-nos en la glòria es estar en un lloc, o en una situació, que ens causa una gran satisfacció. Aquest vocable, però, adquireix una dimensió de caire contrari quan l'associem a un altre que l'és antònim, com pena. D'eixa manera fem determinada cosa, o passem per la vida sense pena ni glòria. És una expressió que utilitzem sovint per tal de trivialitzar quelcom que no ens afavoreix gens ni mica, o per vulgaritzar el comportament d'altres persones, o simplement per donar a entendre que alguna persona ha passat per la vida sense cap d'activitat notable, sense fer-se notar, sense alçar ni pols ni remolí , que és una altra frase força semblant. Cinquena selecció de la mar ...
Més informació