LA "E" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

En tots els idiomes potser hi ha alguna paraula que es pot utilitzar per identificar coses diferents, depenent del context. D'entre les seleccionades avui, una d'elles té aquesta qualitat: escala. Utilitzem l'escala per a pujar al nostre pis, i també per a baixar. La mateixa paraula ens serveix per identificar els sons bàsics del solfeig (do, re, mi, fa, sol, la, si), i també per fer la còpia d'un dibuix, reduint-lo o augmentant-lo, sense perdre les seues proporcions. Utilitzem l'escala per tal d'obtenir la distància exacta entre dos llocs expressats en un mapa. Fa escala un avió o un vaixell en arribar a un aeroport o a un port. En casa, podem disposar d'una escala de fusta o metall, per tal d'arribar a un lloc més alt. En societat, l'escala social, situa cada grup en l'esglaó que segons diuen li correspon; d'eixa manera els més rics i poderosos estan sempre per sobre els més pobres, que els han de servir. És la forma com funciona la vida, almenys com nosaltres la coneixem i, com una part inseparable d'ella, l'idioma identifica cada situació amb la paraula justa, malgrat que, de vegades, com he dit abans, segons el context, el mateix vocable indique coses força diferents.

Un grapat de paraules amb la lletra “e”:

-epicentre: Punt de superfície de la Terra que és més a prop del lloc de dins de la Terra on comença un terratrèmol.

-epígraf: Breu indicació que es posa al començament d'una obra científica o literària, o a l'inici de cada capítol.

-Inscripció feta en un edifici, una tomba o un monument.

-equívoc: Equivocació. Cosa que no és clara.

-erm -erma: Lloc deshabitat, sense camps conreats. Terreny abandonat.

-errada: Equivocació. Fer una cosa de forma diferent a com cal fer-la.

-Falta que es comet escrivint o parlant.

-esborrany: Primer escrit o primer projecte d'una cosa.

-escala: Construcció amb esglaons que ens permet pujar i baixar.

-Aparell portàtil de fusta o metall que ens permet pujar a un lloc més alt.

-Sistema de divisions per a prendre mides o mesurar alguna cosa.

-Port o aeroport on arriba un vaixell o aterra un avió.

-Proporció que hi ha entre la mida d'un d'un dibuix o un mapa i la mida real.

-Escala musical: grup de notes del solfeig.

-A gran escala: Amb molts elements.

-escamot: Grup petit de persones que van juntes, fonamentalment aplicat a policies i militars.

-escarn: Cosa que es fa o paraules que es diuen per ridiculitzar algú.

-escletxa: Obertura estreta entre dues peces que no ajusten prou.

El següent paràgraf pertany al llibre “Les aventures del bon soldat Svejk”. En ell podem veure el vocable escamot, que es troba en la selecció anterior.

“Les aventures del bon soldat Svejk” narra els incidents absurds viscuts per un soldat en la Primera Guerra Mundial i és una sàtira sobre la ineptitud dels estaments militars, que declararen aquest soldat “idiota oficial”, cosa de la que se sentia especialment orgullós.

L'autor d'aquest llibre fou Jaroslav Hasek, escriptor, humorista, periodista, bohemi i anarquista txec (Praga, 1883 – Lipnice nad Sázavou, 1923). Ha estat traduït a seixanta idiomes, cosa que converteix aquesta novel·la en la més traduïda de la literatura txeca.

“-Senyor general -va dir aleshores el xofer en un to seriós-, hem arribat a la porta del cel, surti! No la podem passar, hi ha una multitud. Hi ha tot un escamot de soldats.

-Atropelli algú -Bliegler va cridar al xofer-, ja ens deixaran passar.

I abocant-se fora del cotxe, exclamava:

-Compte, colla de porcs! Quins animals, veuen un general i no fan “vista a la dreta”!

El xofer el va tranquil·litzar:

-És difícil, senyor general; la majoria d'ells té el cap tallat!”.