LA "E" EN LA MAR DE PARAULES (VIII)

Al diccionari, hi ha dues definicions del vocable escó. Una diu que és un banc llarg que té un respatller alt. L'altra diu que és el banc o seient dels polítics electes al parlament. Aquesta última definició em dóna peu per parlar una mica de política, només que pel fet que, a hores d'ara, ens trobem immersos en una campanya electoral on, d'una manera força violenta -en l'aspecte verbal, afortunadament- s'afronten les diverses ideologies que aspiren a governar-nos. No em sorprèn pas el llenguatge que s'utilitza, però no per això deixa de molestar-me. Quan hom governa ho fa per a tots. Ridiculitzant i humiliant el contrari, es dóna una mida molt baixa de la qualitat moral de qui humilia. El drama, el gran perill a que una societat està sotmesa, és no adonar-se'n d'eixe perill i deixar-se endur, com un ramat, per la veu de qui crida més fort. Aquestes actituds ens allunyen d'un món més just, més solidari, més humà.

No és aquest el lloc més adient par parlar d'aquestes coses, però m'abellia deixar escrita aquesta petita reflexió. Tant de bo, els escons que s'ocupen gràcies als nostres vots, ho estiguen per persones de la millor qualitat moral. Això ens farà més lliures i més feliços. 

I ja n'hi ha prou, de parlar de política. Anem ara a submergir-nos en eixa mar de paraules atapeïda de bellesa i de paisatges encisadors, on la paraula no és sinó una mostra d'enriquiment cultural.

Selecció de la mar de paraules amb la lletra “e”:

-escó: Seient dels diputats i dels senadors.

-escodrinyar: Examinar o mirar una cosa amb molta atenció.

-escorça: Part de fora del tronc i de les branques dels arbres.

-Cobertura d'algunes fruites, com la magrana.

-Escorça terrestre: Roques que formen la part exterior de la Terra.

-escorcollar: Examinar atentament un lloc, un moble o una persona, per descobrir si amaga alguna cosa que estem buscant.

-escorxador: Local on es mata i es trosseja el bestiar que serveix d'aliment.

-escreix: Diners demés que s'hi afegeixen a la quantitat que s'ha de pagar.

-escuma: Conjunt de bombolles que es formen en remenar alguns líquids.

-escurar: Netejar i treure la brutícia dels objectes que hem utilitzat.

-esdevenidor: Que és futur; que encara ha de passar.

-esgarrapada: Ferida que es fa amb les ungles o amb les urpes d'un animal.

El vocable escorcollar apareix en el paràgraf que posaré tot seguit, i que pertany al llibre “L'estany de foc”, de l'escriptor Silvestre Vilaplana. Un llibre apassionant, a cavall entre la història i la ficció, que ens narra amb extraordinària mestria uns fets que pogueren ocórrer al final del segle XV, quan defensar un llibre podia significar la mort més espantosa en la foguera després d'haver suportat els turments més cruels de mans de la Inquisició.

Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) és escriptor de narrativa i poeta. Amb la novel·la “L'estany de foc” ha estat distingit amb el Premi Blai Bellver – Ciutat de Xàtiva 2009.

“Encara no era alt el sol quan es van trobar un escamot a cavall. Vives s'espantà. Era la primera vegada que es trobava amb soldats des que havia escapat i s'adonà de com era de fràgil la seua situació. No tenia salconduits. Si el detenien i l'escorcollaven descobririen el llibre, i aquella seria la seua sentència de mort. Però aquella tropa ni tan sols es fixà en ell. Quan hagueren deixat enrere els guàrdies, Rossell aturà un instant el cavall i Vives l'imità”.