LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (II)

El recull d'avui ens ofereix indrets totalment contradictoris o, si més no, diferents. El be i el mal perfectament poden trobar-se encapçalats per la mateixa lletra, tots dos íntimament units al mateix feix. D'eixa manera, caminen junts, i també amb altres mots, feixisme i felicitat, feina i ferum, febre i fèrtil. Cap d'aquests vocables és sinònim dels altres, però tots viuen en un espai comú. És fèrtil un terreny on creixen fecundament arbres i tot allò que el camperol conrea. Són fèrtils els arbres que produeixen molts de fruits. És fèrtil la dona que engendra fills, i també tots els éssers vius, de qualsevol espècie, que fan el mateix. És fèrtil la persona capaç de fer moltes coses, d'aportar moltes idees, d'aprendre en tot allò que estudia, de convertir en or tot el que passa per les seues mans. I en totes les persones i altres éssers vius que comparteixen eixa situació, es produeix, d'una manera o d'altra, un sentiment de felicitat. Perquè també la felicitat és un sentiment comú a tots els éssers que aconsegueixen allò que, honestament, s'havien proposat. Malgrat que sempre pot haver-hi excepcions que no ens confirmen eixa regla.

Segona selecció de paraules amb la lletra efa (f):

-febre: Pujada de la temperatura del cos que es produeix quan tenim una malaltia.

-feina: Treball que es fa per obligació o per necessitat.

-feix: Conjunt de coses lligades per evitar que se separen.

-feixisme: Sistema polític dictatorial i totalitari.

-felicitat: Sensació de molta satisfacció, de gran benestar.

-feréstec. -feréstega: Animal salvatge. Persona intractable o que ens dóna por.

-ferrer: Persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro.

-fèrtil: Que produeix molt, que dóna mols fruits.

Persona que pot tindre fills.

Persona que produeix moltes idees, moltes obres.

-ferum: Olor molt forta i desagradable.

-fiança: Quantitat que es deposita per garantir el compliment d'una obligació.

L'escriptor italià Erri De Luca, en la novel·la “La natura exposada”, traduïda al nostre idioma per Albert Pejó, utilitzà el vocable ferrer en el paràgraf que posaré tot seguit.

Enrico De Luca (Erri De Luca), (Nàpols, 1950), és escriptor i traductor guardonat amb prestigiosos premis. Ha publicat més de seixanta obres entre narracions, poesia, assaig i obres de teatre.

En “La natura exposada”, l'autor ens presenta una reflexió personal sobre la presència de la religió en la societat i en les nostres vides. Es tracta d'un llibre, en la meua opinió, escrit d'una manera molt peculiar. En ell, l'autor, ens presenta un personatge, el protagonista, rude, esquerp, arrelat a un paisatge que mostra exactament els mateixos símptomes. Però tant en el personatge com en el paisatge hi ha qualitats de caire contrari. El paisatge també és bell en la seua rudesa salvatge. I el personatge atresora les qualitats i la sensibilitat d'un gran artista. És per això que la narració és contundent i directa, sense concessions a la floritura, però estremidora en la seua bellesa.

“Ens vam escapar de la mateixa allau que ens va arrossegar durant centenars de metres en aquella foscor sobtada en ple dia. Al final del recorregut, l'allau ens va escopir com si fóssim pinyols escurats.

Quan caus, els primers metres, rodoles, et claves cops i lluites contra la mort. Vaig tornar a veure l'aire al final de la baixada, i baix sortir corrents del sac de dormir, sorprès d'estar viu i sencer. Em vaig aixecar, vaig veure el ferrer amb el cap dins de la neu, li sortien els peus. El vaig estirar i li vaig omplir els pulmons d'aire bufant, fins que em va escopir a la cara el primer alè”.