LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (III)

La primera paraula que he seleccionat avui, fiblada, em serveix de base per iniciar el comentari. Considere que és un mot que, constantment, s'acobla a les nostres vides en diferents circumstàncies, i és per això que, segons el context, en té diferents, de significats. Quan un mosquit s'entesta en molestar-nos, la seua fiblada pot tenir conseqüències, almenys se'ns fa una fava força gran, que ens cou a base de bé. Però n'hi ha, de mosquits, que ens deixen un verí que ens pot crear inflamacions greus. Altre tant ocorre amb les abelles. El nostre cos, però, sense influències externes, també, de tant en tant, ens emet, amb una fiblada intensa, el senyal provinent d'alguna part més o menys malmesa. Les articulacions, l'estómac, el cap, i encara més greu, el cor, amb una fiblada solen dir-nos que alguna cosa no funciona massa bé. La fiblada és el senyal d'alarma que disposem a dintre nostre, i que sempre està activat, per fer-nos aquest tipus de comunicació. N'hi ha, també, fiblades emocionals. Són aquelles que, en estar enamorats, creiem sentir al cor, però també a l'estomac o al cap. Habitualment, aquestes, no havien de tenir altra transcendència que enfollir-nos una mica en posar-nos nerviosos. No hi ha pomades per poder curar els efectes d'aquesta fiblada emocional, que depenent de la persona afectada pot dur-li conseqüències dolentes o quedar com una molèstia passatgera. Coses de l'idioma.

Tercera selecció de paraules amb la lletra “f”:

-fiblada: Dolor curt i intens, con si fos una punxada, que afecta alguna part del cos.

-Picadura d'un mosquit o d'altres insectes.

-ficar: Encaixar una cosa dintre d'una altra.

-figura: Forma que té algú o alguna cosa.

-Dibuix, pintura o escultura que representa la forma d'algú o d'alguna cosa.

-Persona que destaca en allò que fa.

-filet: Tros prim de peix o de carn sense espines ni ossos.

-Parlar amb un filet de veu.

-Raig d'aigua molt fi.

-finalment: A la fi, per fi. Per acabar, en últim lloc.

-finir: Donar-hi fi a una cosa, acabar-la.

-fins: Aquesta paraula indica el lloc on s'arriba. També indica el final d'un període.

-fitar: Mirar algú o alguna cosa de fit a fit.

-Marcar, assenyalar, determinar o fixar les fites d'un conjunt.

-Posar les fites o mollons que assenyalen els límits d'una propietat.

-flairar: Olorar, sentir olor. Fer olor.

-flam: Menjar dolç fet amb llet, sucre i ous que es torna sòlid en un motle.

Alguns dels mots seleccionats apareixen en el paràgraf d'un conte juvenil titulat “Harry”, inclòs en el llibre “Històries de por”, de l'escriptora alemanya Àngela Sommer-Bodenburg (Reinbek, Alemanya, 1948). Aquesta escriptora ha publicat més de quaranta llibres, entre poesia i novel·la, que han captivat a nens i adults pels seus texts senzills i temàtiques d'interès. Molts d'ells han estat adaptats a la ràdio, el teatre, al cine i a la televisió. La traducció d'aquest llibre ha estat a càrrec de Francesc Martí.

“De la mateixa forma que les peces d'un trencaclosques encaixen l'una amb l'altra fins a formar una figura, es va formar en el meu cap, de sobte, una imatge infernal, que ni jo mateix era capaç de creure'm: la roba vella que duia sempre Harry, aquella desagradable olor, el refús que provocava, la son que m'envaïa cada vegada que passàvem unes hores estudiant, el meu cansament, les taques de sang en el meu quadern, i finalment, el diagnòstic del metge.

-¿Què és,què és clorosi? -li vaig preguntar, amb un filet de veu.

-Una altra forma de dir anèmia -em contestà”.