LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

La força és una facultat que sempre ens agradaria tindre, però de vegades el cos se'ns afluixa, i això ens causa problemes físics. Potser és aquesta la principal funció que li donem a aquest vocable. Però també en té altres. Quan fem una cosa forçats per les circumstàncies, diem que ho hem fet per força, no ho hem pogut evitar. A força de, vol dir que una cosa s'ha fet servir moltes vegades per aconseguir un determinat resultat. També la paraula força s'utilitza per a indicar que d'una determinada cosa n'hi ha una gran quantitat. Utilitzem aquest vocable en referir-nos a les forces de l'odre, que son els cossos de policia. Es tracta, com podem veure, d'una paraula força útil en la nostra vida diària.

Quarta selecció de paraules amb la lletra efa:

-fleca: Forn de pa. Botiga on es ven pa.

-flegmó: Inflamació dolorosa on es forma pus. Sobre tot es produeix a les genives.

-fletxa: Arma que es llança amb un arc o una ballesta.

-floc: Cadascun dels trossets de neu que cauen quan neva.

-fluix: Sense força.

-focus: Aparell elèctric que fa molta llum.

-Punt d'on neix alguna cosa i des d'on s'escampa a diversos llocs.

-fona: Arma per a tirar pedres.

-fonament: Part principal d'una idea que és la base d'altres coses.

-Part de sota terra que és la base de la paret d'un edifici.

-fondre: Fer que un sòlid, per efecte de la calor, es torne líquid.

-força: Possibilitat de fer grans esforços físics.

-La força del vent pot tombar arbres.

-Els cossos de policia es diuen forces d'ordre, Els militars forces armades.

El vocable força fou utilitzat pel cantautor Joan Manuel Serrat en una cançó que és clau en la carrera d'aquest autor, però que també ha estat present any rere any en les nostres vides. A la primera versió, que posaré tot seguit, li posà de títol “Ara que tinc vint anys”, fou publicada l'any 1967, quan en tenia ell vint-i-quatre anys. Des del primer moment es convertí en una cançó clau, amb un ressò impressionant, de tal manera que vint anys desprès fou adaptada per què continuara tenint sentit. Llavors la titulà “Fa vint anys que tinc vint anys”, i hi ha continuat sonant en els escenaris del món. Això fou l'any 1984. Però en quedava més: vint anys després (2003) fou adaptada de nou. “Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys” i ací la tenim, fins aleshores. Jo em pense que, amb un poc de sort, encara podrem veure una altra adaptació, que tal vegada es dirà “Fa vint i vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys”, però això no és més que una predicció... o un anhel. De moment Joan Manuel Serrat continua cantant.

Joan Manuel Serrat i Teresa (Barcelona, 1943). És una de les més grans figures de la cançó moderna, tant en català com en castellà. A més de la seua obra pròpia, ha cantat poemes de Rafael Alberti, Mario Benedetti, Pablo Neruda, Miguel Hernández, Federico García Lorca o León Felipe, així com de gèneres diversos com el folklore català, la copla andalusa, el tango, el bolero i del cançoner popular d'Amèrica Llatina. Tot plegat fan d'ell una gran figura dintre del món poètic i musical.

ARA QUE TINC VINT ANYS

“Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Ara que em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus...

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
al blat i al camí, que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu, per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.

Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Ara que tinc vint anys,
avui que el cor se m'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...

Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols,
i sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu, per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar.
Avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.

Però avui només tinc vint anys.
Avui encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...”