LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (V)
Almenys
hi ha dos vessants en cada ésser viu: la imatge que mostrem de cara
als demés i, d'altra banda, allò que en realitat fem. De vegades,
els dos vessants són contradictoris malgrat ser propis d'un mateix
ésser. Altre tant ocorre amb les paraules. En ocasions la rotunditat
d'un vocable s'esmicola en donar-li un significat diferent. Per
exemple: fracassar.
Rotundament ens indica aquest vocable que allò que preteníem no ho
hem pogut realitzar. Pensar d'eixa manera, ens pot dur a una
conclusió errònia. Sabem que una utopia està irremissiblement
condemnada al fracàs;
mai no es pot realitzar. I, malgrat saber-ho, la utopia es tan
necessària per a la vida com el Sol. La història de la humanitat
està atapeïda d'exemples en aquest sentit i mai no s'ha considerat
un fracassat
aquell utòpic que es proposà una meta inabastable, dons de segur
que malgrat no aconseguir pujar tots els graons, el nivell abastit
pot ser suficientment important per produir efectes altament
positius. D'eixa manera la utopia, malgrat fracassar,
mai no és un fracàs.
Son els dos vessants per on es desenvolupa la vida... i la mar de
paraules.
Aquesta
és l'última selecció de paraules amb la lletra efa. Han estat cinc
estacions que ens han mostrat indrets de tot tipus, però sempre tots
igual d'apassionants:
-formulari:
Paper oficial per a sol·licitar alguna cosa.
-fosc
-fosca: Que rep molt poca llum o que no en rep gens.
-Color
que s'acosta al negre.
-Cosa
que costa d'entendre.
-Persona
que parla o escriu de forma que costa d'entendre.
-fracassar:
No tenir èxit en qualsevol cosa que s'intente fer.
-fragment:
Tros o part d'una cosa.
-franc
-franca: Que expressa el que pensa sense amagar res.
-Que
no ha de pagar impostos i no ha de complir algunes obligacions.
-De
franc vol dir sense pagar.
-frare:
Religiós que pertany a una ordre, com per exemple els franciscans.
-frau:
Engany fet per treure beneficis encara que es perjudique algú.
-fregall:
Estri d'espart, de fils metàl·lics o de plàstic per a fregar els
plats.
-fuet:
Corretja o corda prima que es fa servir per colpejar els cavalls.
-funcionament:
Manera com és operativa alguna cosa.
Dos
dels vocables de la selecció anterior me'ls he trobat utilitzats en
un paràgraf de la novel·la “La lladre de llibres”, de
l'escriptor australià Markus Zusac (Sidney, 1975).
“La
lladre de llibres” és una de les novel·les que més ha aconseguit
emocionar-me. És una història inoblidable, un cant a l'amor i a la
vida en moments terribles de la nostra història. És un llibre del
que em sent orgullós de posseir-lo, i que, de tant en tant, el torne
a llegir amb el mateix goig que el primer dia. Escrita l'any 2005,
fou adaptada al cinema l'any 2013.
“Van
anar passant els anys i els jueus vivien terroritzats a tort i a dret
per tot el país, i la primavera de 1937, gairebé per vergonya seva,
Hans Hubermann finalment es va rendir. Va fer unes quantes
indagacions i va sol·licitar l'ingrés al Partit.
Després
de dipositar el formulari al quarter general
nazi del carrer Munic, va ser testimoni de com quatre homes llançaven
totxos contra una botiga de roba anomenada Kleinman's. Era una de les
poques botigues jueves de Molching que continuava funcionant.
A dins, un homenet quequejava pels racons triturant els vidres
trencats amb els peus mentre anava i venia netejant la botiga. Li van
empastifar la porta amb una estrella de color mostassa. Rodejant les
punxes, amb una lletra matussera hi van gargotejar: “JUEU DE
MERDA”. El moviment a l'interior va anar disminuint i d'apressat va
passar a taciturn, fins que va acabar aturant-se del tot”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada