LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (V)

Almenys hi ha dos vessants en cada ésser viu: la imatge que mostrem de cara als demés i, d'altra banda, allò que en realitat fem. De vegades, els dos vessants són contradictoris malgrat ser propis d'un mateix ésser. Altre tant ocorre amb les paraules. En ocasions la rotunditat d'un vocable s'esmicola en donar-li un significat diferent. Per exemple: fracassar. Rotundament ens indica aquest vocable que allò que preteníem no ho hem pogut realitzar. Pensar d'eixa manera, ens pot dur a una conclusió errònia. Sabem que una utopia està irremissiblement condemnada al fracàs; mai no es pot realitzar. I, malgrat saber-ho, la utopia es tan necessària per a la vida com el Sol. La història de la humanitat està atapeïda d'exemples en aquest sentit i mai no s'ha considerat un fracassat aquell utòpic que es proposà una meta inabastable, dons de segur que malgrat no aconseguir pujar tots els graons, el nivell abastit pot ser suficientment important per produir efectes altament positius. D'eixa manera la utopia, malgrat fracassar, mai no és un fracàs. Son els dos vessants per on es desenvolupa la vida... i la mar de paraules.

Aquesta és l'última selecció de paraules amb la lletra efa. Han estat cinc estacions que ens han mostrat indrets de tot tipus, però sempre tots igual d'apassionants:

-formulari: Paper oficial per a sol·licitar alguna cosa.

-fosc -fosca: Que rep molt poca llum o que no en rep gens.

-Color que s'acosta al negre.

-Cosa que costa d'entendre.

-Persona que parla o escriu de forma que costa d'entendre.

-fracassar: No tenir èxit en qualsevol cosa que s'intente fer.

-fragment: Tros o part d'una cosa.

-franc -franca: Que expressa el que pensa sense amagar res.

-Que no ha de pagar impostos i no ha de complir algunes obligacions.

-De franc vol dir sense pagar.

-frare: Religiós que pertany a una ordre, com per exemple els franciscans.

-frau: Engany fet per treure beneficis encara que es perjudique algú.

-fregall: Estri d'espart, de fils metàl·lics o de plàstic per a fregar els plats.

-fuet: Corretja o corda prima que es fa servir per colpejar els cavalls.

-funcionament: Manera com és operativa alguna cosa.

Dos dels vocables de la selecció anterior me'ls he trobat utilitzats en un paràgraf de la novel·la “La lladre de llibres”, de l'escriptor australià Markus Zusac (Sidney, 1975).

“La lladre de llibres” és una de les novel·les que més ha aconseguit emocionar-me. És una història inoblidable, un cant a l'amor i a la vida en moments terribles de la nostra història. És un llibre del que em sent orgullós de posseir-lo, i que, de tant en tant, el torne a llegir amb el mateix goig que el primer dia. Escrita l'any 2005, fou adaptada al cinema l'any 2013.

“Van anar passant els anys i els jueus vivien terroritzats a tort i a dret per tot el país, i la primavera de 1937, gairebé per vergonya seva, Hans Hubermann finalment es va rendir. Va fer unes quantes indagacions i va sol·licitar l'ingrés al Partit.

Després de dipositar el formulari al quarter general nazi del carrer Munic, va ser testimoni de com quatre homes llançaven totxos contra una botiga de roba anomenada Kleinman's. Era una de les poques botigues jueves de Molching que continuava funcionant. A dins, un homenet quequejava pels racons triturant els vidres trencats amb els peus mentre anava i venia netejant la botiga. Li van empastifar la porta amb una estrella de color mostassa. Rodejant les punxes, amb una lletra matussera hi van gargotejar: “JUEU DE MERDA”. El moviment a l'interior va anar disminuint i d'apressat va passar a taciturn, fins que va acabar aturant-se del tot”.