LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (IV)


Genial. És aquest un vocable molt especial, tremendament expressiu, alegre, optimista. Potser que no l'apliquem a coses massa transcendents, però és l'adequat per anomenar totes aquelles petiteses que ens alegren la vida, que ens fan ser més feliços. Si tenim bona salut diem que ens trobem genials, o quan no ens falten diners a la butxaca, o quan un dia plou i ens agrada, o quan fa sol, o quan fem un passeig, o quan parlem amb la persona estimada, o quan llegim un llibre, o quan veiem una peli al cinema o una bona obra de teatre, o quan llegim un poema. Tot això, i més coses, és genial. Per aquestes raons, em sembla genial triar aquest vocable en la selecció d'avui.

La mar de paraules amb la lletra “g”:

-gemma: Pedra preciosa.
-gendre: Marit de la filla.
-gener: Primer mes de l'any.
-gènere: Conjunt d'animals o de plantes que tenen unes mateixes característiques.
-En gramàtica, forma de diferenciar el masculí del femení.
-Conjunt de productes que es compren i es venen.
-generós -generosa: Que li agrada donar i compartir les coses que té.
-gènesi: Manera com s'ha originat o s'ha format una cosa.
-genial: Que és molt bo. Que és propi d'un geni.
-geniva: Part carnosa que recobreix les arrels de les dents.
-genocidi: Eliminació o persecució d'un poble per motius polítics o religiosos.
-genoll: Part del cos on s'ajunten la cuixa i la cama.

El vocable genial l'he trobat en el poema, del poeta madrileny Luis Alberto de Cuenca, “El desdejuni”.

Luis Alberto de Cueca Prado (Madrid, 1950), és poeta, filòleg, assagista, traductor, columnista, crític, editor literari i investigador. És també Acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de la Història. Fou Director de la Biblioteca Nacional d'Espanya (1996-2000) i Secretari d'Estat de Cultura (2000-2004). La seua obra literària ha estat guardonada en nombroses ocasions, obtenint, entre altres, el Premi Nacional de Poesia de les Lletres Espanyoles (2015).

EL DESDEJUNI

“M'agrades quan dius ximpleries,
quan fiques la pota, quan menteixes,
quan et vas de compres amb ta mare
i arribe tard al cinema per la teua culpa.

M'agrades més quan és el meu aniversari
i em cobreixes de besos i de pastissos,
o quan eres feliç i se't nota,
o quan eres genial amb una frase
que ho resumeix tot, o quan rius
(el teu riure és una dutxa en l'infern),
o quan em perdones un oblit.

Però encara m'agrades més, tant que quasi
no puc resistir el que m'agrades,
quan, plena de vida, et despertes
i el primer que fas és dir-me:
-Tinc una gana feroç aquest matí.
Vaig a encetar amb tu el desdejuni”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA MAR DE PARAULES. EPÍLEG

          “Per a que tu les sentes, / les meues paraules / s’aprimen a vegades / com les petjades de les gavines a les platges”. Aquests versos del poeta xilè Pablo Neruda (Premi Nobel de Literatura 1971), em serveixen de justificació a l’hora de fer l’epíleg de la mar de paraules. Soc conscient que el context del poema, que pertany al poemari més afamat d’aquest autor: Vint poemes d’amor i una cançó desesperada , és molt diferent del que em mou a mi a cercar paraules, però em prenc la llicència d’adaptar-lo a la meua motivació, que també és d’amor, en aquest cas si no a una dona sí a un idioma. I l’amor, en pense jo, és sempre semblant, apassionat, intens. I sempre deixa, quan hi ha un cert aturament en la relació, un regust amarg a la gola i una buidor immensa al cor. Han estat dos anys que m’han proporcionat una experiència meravellosa. He treballat, fonamentalment, amb dos diccionaris: Tabarca (Valencià-Castellà) i Diccionari de la Llengua Catalana. En sele...
Més informació

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (V)

Glòria és un dels vocables seleccionats avui. Es tracta d'un vocable esplendorós que li dóna cos a tot allò d'important que ens ocorre en la vida. És motiu d'admiració i prestigi. És el sentiment que experimentem en guanyar un premi o en millorar el nostre palmarès esportiu. Trobar-nos en la glòria es estar en un lloc, o en una situació, que ens causa una gran satisfacció. Aquest vocable, però, adquireix una dimensió de caire contrari quan l'associem a un altre que l'és antònim, com pena. D'eixa manera fem determinada cosa, o passem per la vida sense pena ni glòria. És una expressió que utilitzem sovint per tal de trivialitzar quelcom que no ens afavoreix gens ni mica, o per vulgaritzar el comportament d'altres persones, o simplement per donar a entendre que alguna persona ha passat per la vida sense cap d'activitat notable, sense fer-se notar, sense alçar ni pols ni remolí , que és una altra frase força semblant. Cinquena selecció de la mar ...
Més informació

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast...
Més informació