LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VI)

Fent ús del vocable glossar, primer de la selecció d'avui, em permet reflexionar una mica més vers les paraules seleccionades. Em fa goig referir-me a elles, pensar en elles, trobar-hi el sentit, el que expressa cada mot i altres que es deriven d'ell. Tot plegat es meravellós descobrir que teníem un idioma, i que tot i parlar-lo, no n'érem conscients. A hores d'ara, aquest idioma s'obliga a aprendre'l en els centres educatius del País Valencià. Això és important, però no sé si és suficient. Les coses que els governs imposen no sempre arriben al cor, que és on es couen tots els sentiments. Per a que el nostre idioma progresse, és necessari sentir-lo, estimar-lo, fer-lo viu. És molt bo que es conree a les escoles, però a més de la tècnica, hi ha que fomentar l'emoció d'estimar-lo, que és, en definitiva, el que li donarà vida. La meua generació en tinguérem prou parlant-lo a casa, sense tècnica, sense gramàtica, patint les estrebades que l'autoritat vigent l'imposava per tal de acabar amb ell. Però va sobreviure, i un tems nou ens dóna la possibilitat de aprendre'l, de tenir cura d'ell, d'estimar-lo, com a eina inalienable de cultura per la que paga la pena lluitar. És el nostre idioma.

Sisena selecció de vocables amb la lletra “g”:

-glossa: Explicació, nota o comentari que s'afegeix a un text.

-goig: Emoció, satisfacció i plaer que sentim en alguna ocasió.

-Fer goig és ser agradable de veure.

-goril·la: Simi molt corpulent que viu a les selves de l'Àfrica.

-gosar: Tenir el coratge o la valentia de fer alguna cosa.

-gota: Quantitat molt petita d'un líquid.

-govern: Fet de dirigir i dur endavant un projecte o una institució.

-Conjunt de persones que governen un país o una ciutat.

-graella: Estri de cuina per a coure carn o altres aliments.

-grandària: Mida o extensió d'una cosa.

-grandiloqüent: Que fa servir paraules o expressions complicades i solemnes.

-gratar: Fregar alguna cosa amb les ungles.

El vocable gota apareix en un paràgraf de la novel·la “Assaig sobre la ceguesa”, de l'escriptor portuguès José Saramago. És aquesta una novel·la excepcional, en la que l'autor crea una paràbola aterridora de l'esser humà que conté barrejat tot el més sublime i miserable de nosaltres. La ceguesa, a més de deixar-los sense vista, enterboleix la ment de tota una societat, obligant-la a replantejar-se el seu mode de vida. En definitiva, l'objectiu és sobreviure. El preu, però, és intranscendent, la pròpia ceguesa no dóna cap altra opció: sobreviure o morir.

José de Sousa Saramago (Azinhaga, Portugal, 1922 – Lanzarote, Illes Canàries, 2010), fou periodista, traductor, dramaturg, assagista, poeta, novel·lista, guionista i crític literari. Autor d'un gran nombre de novel·les, moltes d'elles guardonades amb importants premis literaris. Fou Premi Nobel de Literatura l'any 1988.

“No hi havia un altre menjar sinó el que portaven en les bosses, l'aigua havien d'estalviar-la fins a l'última gota, i respecte a la il·luminació, la sort va ser que van trobar dos ciris en l'armari de la cuina, guardats allí per a ocasionals apagades i que la dona del metge encengué en el seu propi benefici, que els altres no els necessitaven, ja en tenien, de llum, dins dels caps, tan forta que els havia encegats. No disposaven els companys més que d'aquest poc, i, així i tot, va ser una festa de família, d'aqueixes, estranyes, on el que és de cadascun és de tots. Abans d'asseure's a la taula, la xica de les ulleres fosques i la dona del metge van ser al pis de baix, a complir la promesa, encara que mes exacte seria dir que van anar a satisfer l'exigència de pagar amb menjar el pas per aquella duana”.