LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VII)
L'última
paraula seleccionada avui, i que tanca el recorregut que hem fet
envers la lletra “g”, és guirigall,
un mot al que podem trobar-li connotacions curioses. Podem
imaginar-nos, per exemple, una manera d'expressar-se determinada
societat sense ordre, sense normes gramaticals, sense paraules
definides. De quina manera es podrien entendre? Tot seria un seguit
de propostes, o d'exigències, o de crits d'angúnia, on el gruny més
esfereïdor fora motiu d'amortir el clam general. Potser el món,
alguna vegada ha estat així. El resultat seria això: un guirigall,
una confusió total que, l'única manera de trobar-hi solució,
estaria en la força. Només els més forts, encara que foren muts,
aconseguirien allò que cobejaven. Nosaltres en tenim un, d'idioma,
per a parlar, per a escriure, per a entendre'ns. De vegades, però,
sembla que ho oblidem, i el convertim, a l'idioma, en una arma de
confrontació. Tot el contrari que ell es mereix.
Setena
selecció de vocables amb la lletra “g”:
-gratuït:
Que no s'ha de pagar.
-grenya:
Floc de cabells mal pentinats.
-greu:
Molt difícil de resoldre, molt perillós.
-Un
conflicte greu pot acabar en guerra. Una malaltia greu, en mort.
-groller.
-grollera: Persona poc
educada. Paraula malsonant.
-gronxador:
Seient penjat de dues cordes o dues cadenes per a gronxar-se.
-gropa:
Part del darrere d'un cavall, d'un ase o d'altre animal semblant.
-gruny:
Crit del porc o d'altres animals.
-guaitar:
Vigilar un lloc, observar, mirar.
-guarnir:
Posar tot allò que serveix per adornar o completar una cosa.
-guirigall:
Confusió que es produeix en parlar i cridar moltes persones alhora.
Fins
hores d'ara, hem vist al voltant de setanta mots on la lletra “g”
ens ha deixat una mostra de tot allò que pot fet. N'hi ha més, és
clar, però agafant-ne un de la darrera selecció, cavalcarem a la
gropa de
l'imaginari rossí de Don
Quijote, a la recerca
d'altres indrets. És tan vast el territori d'un idioma! El vocable
gropa es troba
en el poema “Vençuts”, on León Felipe, de qui ja hem parlat
anteriorment, ens mostra la decepció i desempar en que queden les
persones quan perden la fe, o la força. El cavaller Don
Quijote és l'exemple
d'això. Una metàfora que podem aplicar-nos tots cada vegada que els
nostres somnis queden derrotats envers una realitat que no estem
capacitats per superar.
VENÇUTS
Per
la manxega planúria
es
veu de nou la figura
de
Don Quijote passar.
I
ara, ociosa i abonyegada, va en el rossí l'armadura,
i
va ociós el cavaller, sense plastró ni espatllera,
va
carregat d'amargor,
que
allà trobà sepultura
son
amorós batallar.
Va
carregat d'amargor,
que
allà «quedà la ventura»
a
la platja de Barcino, enfront del mar.
Per
la manxega planúria
es
veu de nou la figura
de
Don Quijote passar.
Va
carregat d'amargor,
va,
vençut, el cavaller de retorn al seu indret.
Quantes
vegades, Don Quijote, per la mateixa planúria,
estant
jo descoratjat, així et mire passar!
I
quantes vegades cride: Fes-me un lloc en la muntura
i
porta'm al teu indret;
fes-me
un lloc en la muntura,
cavaller
derrotat, fes-me un lloc en la muntura
que
jo també vaig carregat
d'amargor
i
no puc batallar!
Posa'm
a la gropa amb tu,
cavaller
de l'honor,
posa'm
a la gropa amb tu,
i
porta'm a ser amb tu
pastor.
Per
la manxega planúria
es
veu de nou la figura
de
Don Quijote passar...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada