LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VII)


L'última paraula seleccionada avui, i que tanca el recorregut que hem fet envers la lletra “g”, és guirigall, un mot al que podem trobar-li connotacions curioses. Podem imaginar-nos, per exemple, una manera d'expressar-se determinada societat sense ordre, sense normes gramaticals, sense paraules definides. De quina manera es podrien entendre? Tot seria un seguit de propostes, o d'exigències, o de crits d'angúnia, on el gruny més esfereïdor fora motiu d'amortir el clam general. Potser el món, alguna vegada ha estat així. El resultat seria això: un guirigall, una confusió total que, l'única manera de trobar-hi solució, estaria en la força. Només els més forts, encara que foren muts, aconseguirien allò que cobejaven. Nosaltres en tenim un, d'idioma, per a parlar, per a escriure, per a entendre'ns. De vegades, però, sembla que ho oblidem, i el convertim, a l'idioma, en una arma de confrontació. Tot el contrari que ell es mereix.

Setena selecció de vocables amb la lletra “g”:

-gratuït: Que no s'ha de pagar.
-grenya: Floc de cabells mal pentinats.
-greu: Molt difícil de resoldre, molt perillós.
-Un conflicte greu pot acabar en guerra. Una malaltia greu, en mort.
-groller. -grollera: Persona poc educada. Paraula malsonant.
-gronxador: Seient penjat de dues cordes o dues cadenes per a gronxar-se.
-gropa: Part del darrere d'un cavall, d'un ase o d'altre animal semblant.
-gruny: Crit del porc o d'altres animals.
-guaitar: Vigilar un lloc, observar, mirar.
-guarnir: Posar tot allò que serveix per adornar o completar una cosa.
-guirigall: Confusió que es produeix en parlar i cridar moltes persones alhora.

Fins hores d'ara, hem vist al voltant de setanta mots on la lletra “g” ens ha deixat una mostra de tot allò que pot fet. N'hi ha més, és clar, però agafant-ne un de la darrera selecció, cavalcarem a la gropa de l'imaginari rossí de Don Quijote, a la recerca d'altres indrets. És tan vast el territori d'un idioma! El vocable gropa es troba en el poema “Vençuts”, on León Felipe, de qui ja hem parlat anteriorment, ens mostra la decepció i desempar en que queden les persones quan perden la fe, o la força. El cavaller Don Quijote és l'exemple d'això. Una metàfora que podem aplicar-nos tots cada vegada que els nostres somnis queden derrotats envers una realitat que no estem capacitats per superar.

VENÇUTS

Per la manxega planúria
es veu de nou la figura
de Don Quijote passar.

I ara, ociosa i abonyegada, va en el rossí l'armadura,
i va ociós el cavaller, sense plastró ni espatllera,
va carregat d'amargor,
que allà trobà sepultura
son amorós batallar.
Va carregat d'amargor,
que allà «quedà la ventura»
a la platja de Barcino, enfront del mar.

Per la manxega planúria
es veu de nou la figura
de Don Quijote passar.
Va carregat d'amargor,
va, vençut, el cavaller de retorn al seu indret.

Quantes vegades, Don Quijote, per la mateixa planúria,
estant jo descoratjat, així et mire passar!
I quantes vegades cride: Fes-me un lloc en la muntura
i porta'm al teu indret;
fes-me un lloc en la muntura,
cavaller derrotat, fes-me un lloc en la muntura
que jo també vaig carregat
d'amargor
i no puc batallar!

Posa'm a la gropa amb tu,
cavaller de l'honor,
posa'm a la gropa amb tu,
i porta'm a ser amb tu
pastor.

Per la manxega planúria
es veu de nou la figura
de Don Quijote passar...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XI)