LA "I" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-i: Novena lletra de l'alfabet. Pot representar-se com a vocal en paraules com oli, o com a consonant en paraules com iogurt o ianqui.

M'és especialment simpàtica, aquesta lletra. Potser perquè dóna la impressió de ser feble, tan fineta ella, com si fos una ela baixeta a qui l'han afegit un puntet dalt per tal de donar-hi l'altura adequada. Però no hem de deixar-nos enganyar pel seu aspecte: és tot nervi i potència. Com he dit al principi, pot fer funcions de vocal i de consonant i, a més a més, quan cal, pot formar part dels digrafs ix (per a dir caixa, pe exemple), i ig (per dir, per exemple, passeig). Es per això -això és un altre exemple- que és força important dintre de l'alfabet.

Primera selecció de paraules amb la lletra “i”:

-iaio -iaia: Manera informal i afectuosa d'anomenar l'avi o l'àvia.

-ianqui: Persona nascuda als Estats Units d'Amèrica.

-icona: Imatge religiosa pintada sobre fusta.

-Imatge que representa alguna cosa perquè se li assembla.

-En informàtica petits dibuixos que representen un programa o una funció.

-idealitzar: Creure o pensar que una persona o una cosa és molt perfecta.

-idèntic: Que és igual que un altre.

-idoni -idònia: Que té les qualitats i les condicions ideals per a alguna cosa.

-ignomínia: Conducta o acció dolenta que tothom condemna o menysprea.

-ignot -ignota: Completament desconegut, ignorat per tothom.

-iguana: Rèptil de forma semblant als llangardaixos que té una cresta allargada.

-illa: Part de terra envoltada d'aigua per tots els costats.

-Grup d'edificis d'una ciutat envoltat de carrares.

En un paràgraf de la novel·la “El regne de la calúmnia”, l'escriptor alacantí Joaquim G. Caturla ens parla d'una illa molt coneguda, i estimada, pels que vivim per aquestes contrades: l'illa de Tabarca. Un territori i un paisatge que ens és especialment entranyable. Mirant-la des de Santa Pola sembla ser una petita cosa afegida enmig de la mar, feta amb plastilina per algun artista... o per un xiquet juganer.

Joaquim Gonzàlez i Caturla (Alacant, 1951), és escriptor i professor de llengua i literatura. L'any 2004 guanyà el Premi Ciutat de Xàtiva-Blai Bellver de narrativa, i el 2006 obtingué el Premi de la Crítica d'Escriptors Valencians.

“El matí era tan clar que enlluernava. Pel migjorn, el cap de Santa Pola gairebé tocava l'illa de Tabarca amb la punta dels dits, i la mar, nítida i serena, s'acoblava amorosament amb la terra. Per l'altra banda, enllà de la blancor d'Altea, s'eriçaven les serres de Bèrnia i del Montgó mentre el tascó d'Ifac penetrava amb orgull dins la blavor resplendent. I la mar es feia espill davant la serra Gelada de Benidorm, i els feroços gratacels de l'urbs s'empetitien acovardits, i l'illa, menuda i blanca, ja era una tranquil·la barqueta. Per damunt dels caps, uns núvols de voravius lluminosos suraven perduts dins la volta blava. Rompien el silenci noms de pobles i de muntanyes. A la fi, algú reclamà de continuar endavant. El cim esperava”.