LA "I" EN LA MAR DE PARAULES (IV)


Com en tot en la vida, sempre hi ha excepcions. És el que ocorre amb el prefix in, que generalment ens indica negació o privació d'allò significat pel mot amb el qual forma el compost. D'eixa manera podem trobar-nos amb un gran nombre de vocables que ens expressen situacions negatives o impossibles de resoldre's: inabastable, inacabat, inaccessible, innecessari, inactiu... i moltíssims més. No es conforma, però, com he dit abans, en fer eixa funció, el prefix, i en té altres força diferents, com ingerir, incloure, incorporar... L'idioma és ric en possibilitats i en solucions. I cada lletra, o grup de lletres, de vegades tenen la possibilitat d'intervenir en la composició de frases de una o de moltes maneres. És el seu dret i d'eixa manera contribueixen a engrandir la llengua.

Quarta selecció de paraules amb la lletra “i”:

-infestar: Omplir o inundar un lloc de persones, d'animals o de coses.
-ínfim. -ínfima: De mala qualitat. Que és inferior. Que és molt dolent.
-infinit. -infinita: Que no té fi. Que no té límits.
-infondre: Fer que algú experimente un efecte en el cos o en l'ànim.
-infortuni: Desgràcia. Cop de mala sort.
-infrahumà: Que no és digne de les persones, que és més propi d'animals.
-ingerir: Prendre aliments, begudes o medecines.
-Cometre ingerència es ficar-se en els assumptes dels altres.
-inhibir-se: No participar en una cosa. No prendre part.
-inic. -iniqua: Cosa injusta i gens equitativa.
Persona cruel i malvada.
-injustícia: Acció injusta. Falta de justícia.

Un vocable tan immens, tan inabastable com infinit, podem veure'l en el poema de Leopoldo Panero “Escrita a cada instant”, on el poeta sembla que cerca, sense aconseguir-ho, la paraula exacta per definir a Deu.

Leopoldo Panero Torbado (Astorga, Lleó, 1909 – Castillo de las Piedras, Lleó, 1962). Premi Nacional de Lieteratura 1949. És un altre membre destacat de la prolífica família de poetes que duen el cognom Panero, amb una gran producció poètica i literària.

ESCRIT A CADA INSTANT

“Per a inventar a Déu, la nostra paraula
busca, dins del pit,
la seua pròpia semblança i no la troba,
com les ones de la mar tranquil·la,
una rere d'altra, iguals,
volen l'exactitud de l'infinit
mesurar, al mateix temps que canten...
I el Seu nom sense lletres,
escrit a cada instant per l'espuma,
s'esborra a cada instant
bressolat per la música de l'aigua;
i un ressò queda només en les ribes.
Quin nombre infinit
ens compta el cor?
El seu batec,
cada vegada és més dolç, i sempre més;
i altra vegada, cegament des de dins
pronunciarà el Seu nom.
I una altra vegada s'entristeix el pensament,
i no el troba la veu.
Dins del pit està.
Els Teus fills som,
malgrat que mai no sabrem
dir-te la paraula exacta i Teua,
que repeteix en l'ànima el dolç i fix
girar de les estrelles”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA MAR DE PARAULES. EPÍLEG

          “Per a que tu les sentes, / les meues paraules / s’aprimen a vegades / com les petjades de les gavines a les platges”. Aquests versos del poeta xilè Pablo Neruda (Premi Nobel de Literatura 1971), em serveixen de justificació a l’hora de fer l’epíleg de la mar de paraules. Soc conscient que el context del poema, que pertany al poemari més afamat d’aquest autor: Vint poemes d’amor i una cançó desesperada , és molt diferent del que em mou a mi a cercar paraules, però em prenc la llicència d’adaptar-lo a la meua motivació, que també és d’amor, en aquest cas si no a una dona sí a un idioma. I l’amor, en pense jo, és sempre semblant, apassionat, intens. I sempre deixa, quan hi ha un cert aturament en la relació, un regust amarg a la gola i una buidor immensa al cor. Han estat dos anys que m’han proporcionat una experiència meravellosa. He treballat, fonamentalment, amb dos diccionaris: Tabarca (Valencià-Castellà) i Diccionari de la Llengua Catalana. En sele...
Més informació

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (V)

Glòria és un dels vocables seleccionats avui. Es tracta d'un vocable esplendorós que li dóna cos a tot allò d'important que ens ocorre en la vida. És motiu d'admiració i prestigi. És el sentiment que experimentem en guanyar un premi o en millorar el nostre palmarès esportiu. Trobar-nos en la glòria es estar en un lloc, o en una situació, que ens causa una gran satisfacció. Aquest vocable, però, adquireix una dimensió de caire contrari quan l'associem a un altre que l'és antònim, com pena. D'eixa manera fem determinada cosa, o passem per la vida sense pena ni glòria. És una expressió que utilitzem sovint per tal de trivialitzar quelcom que no ens afavoreix gens ni mica, o per vulgaritzar el comportament d'altres persones, o simplement per donar a entendre que alguna persona ha passat per la vida sense cap d'activitat notable, sense fer-se notar, sense alçar ni pols ni remolí , que és una altra frase força semblant. Cinquena selecció de la mar ...
Més informació

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast...
Més informació