LA "I" EN LAMAR DE PARAULES (VII)

Jo sé que és absurd i poc adient per a una persona de la meua edat, però no ho puc evitar. O potser no vull evitar-ho. Des què, en el mes de novembre de 2018 comencí a navegar, amb més o menys encert, per l'alfabet, cada vegada que tracte amb una lletra es crea un vincle entre ella i jo, una mena de complicitat que a mi m'agrada especialment, que em fa sentir realitzat, més -no sé si és l'expressió correcta- humà, més integrat en un món que, fins aleshores, m'era totalment desconegut. Les qüestions relacionades amb la cultura, havien d'estar en les mans de persones veritablement cultes. I no és eixe el meu cas. Jo només que sóc un simple afeccionat que, en ficar-me en espais que no em pertoquen, puc perjudicar, si més no, a la cultura. En aquest cas a l'idioma. Ho vaig intentar, però, amb molta humilitat, però també amb una mica de gosadia. I en aquesta tasca n'estic ficat, no pas per ensenyar ningú, sinó per aprendre. No n'hi ha altre, d'objectiu. I estic aprenent de cada lletra i de les frases que, juntes, componen. Elles, les lletres, s'han convertit en les meues companyes de viatge en aquesta travessia per la mar de paraules. I he anat estimant-les al temps que entenent-les. He fet set capítols amb la “i”, i ella ha anat mostrant-me tot allò de què és capaç de fer. Momentàniament ara li dic adéu, però no és un adéu real, doncs ella, de la mateixa manera que les que l'han precedida, continuarà present en cada conversa que es plantege. Com no podria ser d'altra manera.

Setena -i última- selecció de vocables amb la lletra “i”:

-irrellevant: Mancat d'importància. Sense rellevància.

-irremeiable: Que no es pot solucionar, que no té remei.

-iridescent: Que mostra o que reflecteix els colors.

-irrisori. -irrisòria: Cosa sense importància i de poc valor.

-irritació: Inflamació que es produeix en alguna part del cos.

-Sensació desagradable que sent una persona quan s'enfada.

-irrogar: Causar un dany, un perjudici.

-isòbara: Línia que en els mapes del temps indica punts amb la mateixa pressió.

-isòtop: Àtom d'un element que té el mateix nombre de protons i d'electrons però diferent nombre de neutrons que un altre àtom del mateix element.

-israelià. -israeliana: De l'Estat d'Israel.

-ixent: Cosa que ix o surt.

El vocable irritació, que és un dels seleccionats, apareix en un paràgraf d'una novel·la extraordinària de l'escriptor Juan José Millás, que fou guardonada amb el Premi Nadal l'any 1990: “La soledad era esto”.En ella ens narra la història d'una dona que cerca la seua alliberació d'una manera dolorosa i intensa. Sens dubte -en la meua opinió- es tracta d'una gran novel·la.

Juan José Millás García (València, 1946). Escriptor i periodista, ens ofereix una extraordinària producció literària que ha estat traduïda a 23 idiomes i per la que ha rebut el reconeixement d'importants premis, d'entre altres, a més de l'esmentat Premi Nadal, el Premi Primavera (2002), el Premi Planeta (2007), el Premi Internacional de Periodisme (2010). L'any 2007 fou anomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat d'Oviedo.

“El sentiment d'irritació cap a Enric i cap a Mercè per no haver-me comunicat la notícia es va rebaixar fins a desaparèixer del tot des d'aqueixa perspectiva. En realitat em semblava una misèria que afectava més la imatge dels qui l'havien realitzada que no pas a la meua. Així que quan va arribar Enric no li vaig dir res i fins i tot vaig estar amable amb ell. L'assumpte havia deixat d'afectar-me com si realment jo fóra una altra, encara que per alguna raó mantinguera l'aparença de ser la mare de la meua filla.

Aquest matí he recollit l'informe del detectiu. Té gràcia com em corregeix algunes coses; per exemple, és cert que vaig demanar whisky i no cafè”.