LA "J" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-j: Desena lletra de l'alfabet. Podem trobar-la davant de “a”, “o”, “u”, com per exemple pijama, joc i just, però també davant de “e”, com a injecció i jersei. Pot formar part del dígraf “tj”, com a platja.

Fent-hi un cop d'ull a aquesta lletra (la j) de la què ara ens ocupem, trobarem més endavant vocables com ara just o justícia, uns vocables que ara mateix em provoquen una petita reflexió. N'estic escrivint avui, dia 18 de juliol i no puc treure'm de sobre el que significa eixa data en el calendari d'aquest país on visc. No vull parlar de política, però tanmateix, no puc deixar de fer-ho. Eixe dia la justícia desaparegué d'Espanya, ocupant el seu lloc l'escarni, la repressió i la mort. Es un dia per a no oblidar-lo per tal de què no es torne a produir. És, per a tots els espanyols de bé la data de la vergonya.

Prou, anem a parlar ara de la mar de paraules.

Primer lliurament de paraules amb la lletra “j”:

-jaç: Qualsevol cosa preparada com si fos un llit per a poder dormir.

-jactar-se: Satisfacció que es sent en explicar que hem dit o fet alguna cosa.

-jade: Pedra molt dura de color negre, verd o blanquinós, utilitzada per a fer joies.

-jaqueta: Peça de vestir amb mànigues que tapa el cos fins a sota de la cintura.

-jardí: Tros de terra ben separat i marcat on hi ha arbres i plantes diverses.

-jersei: Peça de roba que ens posem damunt del vestit o de la camisa quan fa fred.

-jeure: Estar estirat sobre el terra, sobre la sorra de la platja o sobre un llit.

-joc: Activitat que fem per divertir-nos, sols o amb els amics.

-Conjunt d'objectes o coses que fem servir per a jugar.

-Grup d'objectes que van junts i serveixen per a una mateixa cosa.

-joguina: Objecte que els nens petits fan servir per a jugar.

-joier: Persona que fa o ven joies.

-Estoig o armariet per a guardar-hi joies.

El vocable jardí apareix en el poema d'Andrés Trapiello “La casa de la vida”, un poema on l'autor fa una comparança entre el seu cor i tots eixos racons i llocs que el decurs del temps ha deixat en una casa, transformant-los en envellir-los. També el cor disposa de racons i caminals d'arteries coberts de fullaraca i polsim, on el temps va deixant la seua empremta.

Andrés García Trapiello (Manzaneda de Torio, Lleó, 1953). Poeta, novel·lista i assagista, ha estat guardonat amb moltíssims premis, d'entre el quals estan el Premi Internacional de Novel·la Plaza & Janés (1992). Premi de la Critica de Poesia Castellana (1993). Premi Joan de Borbó (1995). Premi de les Lletres de la Comunitat de Madrid (2002). Premi Nadal (2003)... i molts més.

LA CASA DE LA VIDA

El meu cor és una casa vella.

Té un jardí i al jardí un pou

i túnels d'heura i fullaraca.

És aqueixa casa a la qual tiren pedres

els xiquets quan passen en tornar de l'escola,

després d'haver robat de la seua horta

el magre botí d'unes pomes agres.

En la seua teulada hi ha nius d'ocells que canten

i de nit una caserna d'escandaloses rates.

La glicina va cobrir els vells arcs

i un reixat de llances

i una terrassa alta on arriba

la copa d'un magraner amb magranes

i un colomar i en ruïnes unes quadres.

I un tros de camí i la llunyana

claredat del món.

Està fora del poble i és indiana

la seua arquitectura, ja sabeu:

tot una mica barrejat, però és blanca,

és gran, és vella, és solitària.