LA "J" EN LA MAR DE PARAULES (II)


En el capítol anterior parlava jo de paraules com just i justícia, que ens ha proposat la lletra “j” quan ens ha presentat les possibilitats de què disposa. Són paraules importants, sens dubte, dotades d'una pàtina de transcendència que les fa vitals dintre de l'alfabet... i en les nostres vides. Però n'hi ha altres, potser menys transcendents, però igualment importants. Per exemple joia, com a expressió d'una gran alegria, o d'alguna cosa d'un gran valor, o de les qualitats d'una persona. Ser una joia... o estar joiós. O ser jove... no és poca cosa, això. O jugar, si és possible no pas per guanyar, o perdre diners, sinó per gaudir-ne de la vida i ser feliç. Amb aquest lliurament, tancaré la relació directa amb la “j”, en ple mes de juliol, amb la calor enganxada al cos, però amb la promesa de poder gaudir, ara mateix, d'una joia: la mar, que ja m'està esperant.

Segon, i últim, lliurament de la mar de paraules amb la lletra “j”:

-joiós. -joiosa: Que és ple d'alegria.
-jonc: Planta de tija alta i prima que viu en les vores dels rius.
-jota: Nom de la lletra “j”.
-Ball que es balla sobre tot a Aragó, però també a València i a Mallorca.
-joventut: Període de la vida que hi ha entre ser nen i ser persona gran.
-judici: Procés que es fa davant d'un jutge per determinar si hi ha culpabilitat.
-Opinió que donem per valorar una persona o una cosa.
-jugar: Passar l'estona amb activitats divertides.
-Participar amb un equip esportiu i competir.
-Posar diners en un joc de sort.
-juliol: Setè mes de l'any.
-just. -justa: Que respecta els drets de les persones.
-justament: De manera justa i legítima. Precisament.
-jutge. -jutgessa: Persona que presideix el tribunal on es fa un judici.
-Persona que pot decidir en una qüestió, per exemple en el futbol.

Els vocables just i justament els he trobat en el poema “Emblema sobre el vent”, del poeta Carlos Marzal. En aquests versos el poeta inscriu sobre el vent un emblema per deixar clar un pregon sentiment d'amor.

Carlos Navarro Marzal (València, 1961) és escriptor, poeta i assagista. La seua obra ha estat guardonada -entre d'altres- amb els següents premis: Premi de la Crítica 2001, Premi Nacional de Poesia 2002, Premi de Poesia Antonio Machado 2003, XVI Premi Internacional de Poesia Fundació Loewe 2004.

EMBLEMA SOBRE EL VENT

En aquest parpelleig de la Història,
Història que no aconsegueix ni a ser un parpelleig
relatiu a les fulles del calendari astral;
amb l'estranya escarpra de la llengua,
llengua que significa justament
una manera de sentir el món;
vull deixar inscrit sobre el vent
un emblema privat que desafie a l'èmfasi:
El teu amor ha ennoblit el que existeix.
El teu amor, que representa el testimoniatge
complet de l'amor, la teua llengua pròpia,
el net parpelleig amb què observes
la nostra comuna llar del calendari.
El teu amor, que significa per si mateix
la millor forma de sentir el món,
el just emblema
amb que l'amor s'inscriu sobre el vent,
i amb el vent passa entre la Història”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (II)

LA "H" EN LA MAR DE PARAULES (I)