LA "K" EN LA MAR DE PARAULES
k:
Onzena lletra de l'alfabet. Aquesta lletra la fem servir poc. Només
en paraules estrangeres, com més endavant veurem.
Hi
ha persones que sembla que passen per la vida de puntetes, per tal de
no fer-se notar. És la discreció la seua màxima virtut. Però no
per això són menys importants, en el cas que, sense deixar de banda
la seua modèstia, aporten a la societat el fruit del seu treball, de
la seua intel·ligència. Sempre s'ha dit que una societat justa és
aquella on cada un dels seus membres reben la part que els pertoca i
aporten segons les seues qualitats o possibilitats. Ocorre altre tant
en l'alfabet: la modèstia d'una lletra no manca la importància de
la seua participació en la tasca general. És com als cors, on cada
veu posa la nota justa per donar-hi vida a la melodia. Aquest exemple
ens pot servir per valorar l'aportació a l'idioma de la lletra “k”,
utilitzada, fonamentalment, per a interpretar mots estrangers, i que
reconeixent-la, podem fer nostres. Ara veurem alguns exemples de tot
això:
Selecció
de la mar de paraules amb la lletra “k”:
-kàiser:
Nom amb què són coneguts els antics emperadors en Àustria i
Alemanya.
-kaiserina:
En Àustria i Alemanya, emperadriu. Consort del Kàiser.
-kamikaze:
Aviador suïcida que es llança en l'avió sobre l'enemic per
destruir-lo.
-Conductor
suïcida de qualsevol vehicle.
-karaoke:
Aparell musical que presenta la lletra de les cançons mentre sonen.
-karate:
Disciplina esportiva, d'origen japonès, d'atac i defensa.
-kiwi:
Fruit comestible que té el seu origen en Nova Zelanda.
-kosovar:
Natural de Kosovo (Iugoslàvia).
-kremlin:
Als països eslaus, fortalesa emmurallada on estan els edificis
públics.
-kuwaitià.
-kuwaitiana: Natural de
Kuwait.
-kyrieleison:
Nom donat als cants dels enterraments.
-Invocació
litúrgica d'origen grec amb la qual hom respon a una lletania.
El
vocable kaiserina
l'he trobat en una novel·la de la que ja he parlat anteriorment en
altre capítol: “El tatuatge dels apàtrides” (Premi Ciutat
d'Alzira 1996) de l'escriptor valencià Josep Palomero. En aquesta
novel·la l'autor ens narra un període convuls de la història
d'Europa que inclou des de les guerres d'unificació d'Itàlia fins a
l'acabament de la Primera Guerra Mundial. Tot això amb la presència
d'un personatge central i emblemàtic: l'Emperadriu (o kaiserina)
Elisabet, més coneguda entre nosaltres amb el nom de Sissi.
Josep
Palomero i Almela (Borriana, 1953), és escriptor i lingüista. Premi
Jordi de Sant Jordi de poesia 1980. Premi Tirant lo Blanc de
narrativa juvenil 1982. Premi València de novel·la 1983. Premi de
la Crítica 1994. Premi Ciutat d'Alzira 1996. Premi Eduard Escalante
de teatre 2001.
“-Li
estic reconeguda, senyor Whinterhalter. És vostè un home molt
subtil. Compte de bestreta amb el meu agraïment, perquè no vull
només que me'ls mostre. Ja sap que en faig col·lecció -deixà
caure l'emperadriu abans d'enretirar-se.
-Tindreu
el que desitgeu, majestat, però compte amb la vostra discreció
-pregà el retratista, el qual escoltà com la kaiserina,
sense girar-se, li responia:
-Ho
seré tant con vostè, Whinterhalter-. I en dir això s'obrí la
porta i desaparegué com només ella sabia fer-ho: caminant com si,
de fet, haguera alçat el vol una exòtica papallona blanca”.
La introducció, el referit a les persones, jo conec a una que té aqueixes característiques.... Enhorabona Pepe!!!
ResponEliminaEl Kiwi és originari de la Xina.
Gràcies amic, per seguir aquest modest treball. Del Kiwi, si tu dius que el cultiven els xinesos, potser tindràs raó, ja que ells ho fan tot, fiins el pernil ibèric. Jo ho desconeixia. Ho he escrit tal com ho he llegit.
Elimina