LA "L" EN LA MAR DE PARAULES (II)

Fullejant el llibre El mundo como obra de arte del Premi Nobel de Física Frank Wilczek, han cridat la meua atenció les següents frases:

-El món físic encarna bellesa.

-El món físic és la llar de la misèria, el sofriment i el conflicte.

En cap aspecte hem d'oblidar-nos de l'altre.

Sense pretendre fer-hi una anàlisi pregon d'aquestes frases, el cert és que han servit per a fer-me meditar. Entenc jo que vol dir que dintre del món -i també de cada ésser que en ell viu- es troben barrejats amb la bellesa, la misèria, el sofriment i el conflicte. Tot allò de bo i de dolent que existeix conviu amb nosaltres, forma part de nosaltres. I no convé oblidar-ho. I eixa reflexió em dugué a relacionar la convivència de la bondat i de la maldat en el contingut del poema de Miguel Hernández que posaré per a tancar el treball d'avui. En el poema, el poeta ens parla d'un llamp destructor que hi ha dintre d'ell, que és part de la seua persona, un llamp que l'ompli el cor de feres i de foc, d'un foc capaç de marcir el metall més fresc. Un llamp que ni cessa ni s'esgota i que, procedint de la pròpia persona, sobre ella exercita els seus furors. Un brollador de foc que crema el mateix cos i la mateixa ànima de què procedeix. I es clar que, barrejada amb aquest llamp destructor, es troba la bellesa, tota la bellesa que ens ofereix la vida.

Segona selecció de vocables amb la lletra ela:

-lícit: Que es pot fer, que no està prohibit per la llei.

-límpid. -límpida: Que és clar, net, d'una gran transparència.

-línia: Conjunt de punts units l'un darrere l'altre.

-Cada una de les tires de paraules seguides que formen una pàgina.

-Conjunt de persones o coses col·locades l'una al costat de l'altra.

-Camí que segueix un mitjà de transport.

-Conjunt de fils o cables que transporten electricitat o permeten parlar.

-linx: Mamífer carnívor semblant al gat.

-linxar: Atacar o apallissar algú perquè se'l considera culpable d'alguna cosa.

-lipotímia: Desmai que es produeix quan no arriba prou sang al cervell.

-liquadora: Aparell electrodomèstic per a liquar fruites i verdures.

-llamborda: Pedra gruixuda que es fa servir per a pavimentar carrers.

-llamp: Descàrrega elèctrica que es produeix entre dos núvols o un núvol i la terra.

-llampec: Resplendor viva que acompanya un llamp.

El vocable llamp seleccionat avui, l'he trobat en el poema de Miguel Hernández de què parlava abans. Aquests versos formen part del poemari El rayo que no cesa. Fou editat en gener de 1936 dintre de la col·lecció Héroe, sota la responsabilitat del matrimoni de poetes Manuel Altolaguirre y Concha Méndez. És un dels llibres més importants i de més qualitat del poeta d'Oriola.

Miguel Hernández Gilabert (Oriola, 1910 – Alacant, 1942). Visqué menys de trenta-dos anys, coincidint la seua vida amb els esdeveniments tristos i complicats de la insurrecció franquista. Acabada la guerra, va patir l'empresonament fins que va morir de tuberculosi i tristor en la presó d'Alacant. Malgrat això, ens ha deixat una herència fabulosa: una obra poètica difícil de superar, en quantitat i en qualitat, quedant convertit, per dret propi, en un dels més grans poetes de la literatura espanyola i del món.

“No cessarà aquest llamp que m'habita

el cor d'exasperades feres

i de forges colèriques i ferreres

on el metall més fresc es marcida?

No cessarà aquesta tossuda estalactita

de cultivar ses dures cabelleres

com a espases i rígides fogueres

cap al meu cor que mugeix i crida?

Aquest llamp ni cessa ni s'esgota:

prengué de mi la seua procedència

i sobre mi exercita els seus furors.

Aquesta obstinada pedra de mi brolla

i sobre mi dirigeix la insistència

dels seus plujosos llamps destructors”.