LA "L" EN LA MAR DE PARAULES (III)

Hi ha en la selecció següent una paraula amb dos significats força diferents. Quan dic llavors puc estar referint-me, per exemple, a algun moment passat. “Si en fan un regal, llavors jo corresponc fent-hi un petó”. Aquesta paraula és sinònima d'una altra: aleshores. D'eixa manera la frase podria quedar: “Si en fan un regal, aleshores jo corresponc fent-hi un petó”. Aquest significat de la paraula sempre cal dir-lo posant-hi “s” al final, és a dir, en plural. Però si en lloc de llavors diem llavor el significat canvia rotundament. La llavor és eixa part d'un fruït que soterrem al camp o en un test per tal que nasca una planta nova. D'una manera metafòrica, és també qualsevol idea que aportem en un determinat moment, esperant que qualle en un projecte concret. És, sens dubte, una paraula essencial, especialment important en les nostres vides. Escriure un llibre, esperant que un dia algú el puga editar, és sembrar la llavor esperant que germine. Aportar una idea a la família, al treball, o a un grup on desenvolupem la nostra activitat, és sembrar la llavor, confiant que més prompte que tard, donarà el fruit desitjat. El que passa és que quan aquesta paraula la diem en plural: llavors, té la mateixa grafia que en l'anterior cas, malgrat que amb significat força diferent.

Tercera selecció de la mar de paraules amb la lletra ela:

-llana: Pèl de les ovelles o d'altres animals semblants. Teixit fet amb eixe pèl.

-llança: Arma formada per un pal llarg de fusta i un tros de ferro tallant a la punta.

-llar: Casa on viu una persona o una família.

-llard: Greix que es treu fonent el sagí del porc.

-llardós. -llardosa: Que és brut de llard o d'altre greix.

-llarguíssim: Extremadament llarg. De molta llargària.

-llauna: Planxa de ferro prima.

-Recipient petit de metall hermètic per a guardar aliments en conserva.

-Recipient de metall no gaire gran per a contenir líquids.

-Recipient ample i pla que es fa servir a la cuina per a guisar aliments al forn.

-llavi: Cadascuna de les parts carnoses que tenim al voltant de la boca.

-Cadascuna de les vores de la part de dins o de la part de fora de la vulva.

-llavor: Part d'un fruit que fa nàixer una nova planta.

-llavors: Aleshores.

Algunes de les paraules de la selecció anterior les he trobades en un paràgraf de la novel·la de Jesús Moncada, “La galeria de les estàtues”, una extraordinària novel·la que ens transporta a Torrelloba i a les vivències d'alguns dels seus veïns, en l'època de més força del règim i la cultura franquista.

Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, 1941 – Barcelona, 2005). Escriptor guardonat amb importants premis i creador d'una obra traduïda a vint idiomes. En altra de les seues novel·les, “Camí de sirga”, amb la que obtingué, entre altres, el Premi Nacional de la Crítica, narrà la desaparició de l'antiga vila de Mequinensa a causa de la construcció del Pantà de Riba-Roja.

“Va aturar-se a la parada del tramvia. A l'altra vorera, un soldat de cavalleria, rabassut i galta-vermell, comprava tabac a la parada d'una velleta. La dona, pelada de fred, arrupida sota un mantó de llana negra, comptava amb parsimònia cigarrets de paper groguís, gairebé del mateix color que l'uniforme del militar. Quan el sorge tocà el dos fent dringar els esperons sota el llarguíssim abric llardós amb botons daurats, la venedora va amagar les mans davall el mantó mentre es repenjava de nou a la cadira, darrere la tauleta on exhibia, ben ordenada, l'escassa i humil mercaderia: llavors de gira-sol, cacauets, avellanes, barretes de pega-dolça, regalèssia, caramels, flautes de canya, xiulets de fusta, tabac barat, molinets de vent de papers de colors”.