LA "L" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

Un dels vocables seleccionat avui: llengua, diu en la seua definició que es tracta del conjunt de paraules i de regles que serveix per a comunicar-se determinats grups humans. Però, malgrat ser important tot això, la llengua és molt més. La definició és tècnica i és freda, no té cor ni emoció. Li falta sentiment, i sense sentiment corre el perill de marcir-se i de, a poc a poc, morir. I de què ens pot servir una llengua morta? La llengua és una eina de cultura. Amb ella expressem el que sentim, els nostres pensaments, les nostres vivències. Amb ella recordem la història, la nostra història, la d'aquells que, fent ús d'ella, ens han deixat escrit tot l'ocorregut al llarg dels anys. I ja queda per a sempre al nostre abast. La llengua no és pas un instrument de confrontació sinó de llibertat, d'enriquiment cultural, de prestigi. Avui encara hi ha qui fa de la llengua un ús de divisió política. Valencians, catalans, balears fem ús d'una mateixa llengua, amb les variants dialectals de cada territori. D'eixa manera ho han entès les més prestigioses autoritats universitàries. Negar-ho atempta contra el coneixement i la raó.

Quarta selecció de la mar de paraules amb la lletra ela:

-llefiscós. -llefiscosa: Cosa greixosa i enganxosa. Brutícia als dits i a les mans.

-lleganya: Substància tova i blanquinosa que es produeix en les parpelles.

-llegenda: Narració sobre un personatge o un fet més o menys real.

-lleixa: Prestatge per a posar-hi llibres o altres coses al damunt.

-llençol: Peça de roba que es posa al llit.

-llengua: Òrgan tou i carnós situat dins de la boca.

-Conjunt de paraules i de regles que serveix per a comunicar-se la gent.

-Una llengua morta és una llengua que ja no es parla, com ara el llatí.

-llenya: Conjunt de branques i troncs d'arbres que es fan servir per a fer foc.

-llepar: Passar la llengua per alguna cosa.

-lleu: Que és poc important, que no és greu.

-lleuger: Que pesa poc. Que és àgil. Que és prim, fi i poc consistent.

El vocable lleu l'he trobat en un paràgraf de la novel·la La metamorfosi, de Franz Kafca. Una narració força inquietant i que comença amb aquestes paraules: “Un matí, quan Gregor Sansa despertà d'un somni intranquil, es trobà al llit convertit en un insecte monstruós”. Partint d'eixe punt l'autor fa una metàfora de la vida que ens atrapa en els seus fils llefiscosos i ja no ens deixa indiferents. La metamorfosi fou escrita en vint dies i publicada l'any 1915. Amb el decurs del temps s'ha convertit en una obra de culte en tot el món, de la que també s'han fet pel·lícules.

Franz Kafka (Praga, 1883 – Kierling, Àustria, 1924) fou un escriptor txec d'origen jueu, llegit, estudiat i valorat en tot el món. La seua obra està considerada com una de les més influents de la literatura universal. El vocable kafkià es utilitzat per descriure situacions insòlites, per ser absurdes i angunioses.

“Després, la mirada de Gregor es dirigí cap a la finestra, i el temps gris -se sentia repicar les gotes de la pluja contra l'ampit de llautó- el va posar del tot melancòlic. “¿I si continuava dormint un poc més i oblidava totes aquelles figuracions?” va pensar, però això era absolutament impossible, perquè s'havia acostumat a dormir girat del costat dret i el seu estat actual li impedia agafar la postura. Per molt d'esforç que fera per tombar-se a la dreta, sempre acabava esgolant-se i caient d'esquerra una altra volta. Ho va intentar ben bé cent vegades, tancant els ulls per no haver de veure les cametes tremoloses, i només desistí quan començà a sentir un dolor lleu, opac, fins ara mai sentit, en el costat”.