LA "L" EN LA MAR DE PARAULES (V)

LA “L” EN LA MAR DE PARAULES (V)

En la pàgina d'avui faré una cosa irreverent: entre tots els autors prestigiosos que he utilitzat com a exemple a l'hora de seleccionar algun mot, i entre els que encara queden per veure fins acabar l'alfabet, he decidit posar-hi el meu nom, i això em dona una mica de vergonya. Jo no sóc escriptor, malgrat que m'hagués agradat ser-ho. És cert que en algun moment de la meua vida he escrit algunes coses, he concursat i he obtingut algun premi, però res d'això és rellevant. El fet d'escriure ha estat, fonamentalment, dirigit a mi, a obrir-hi camins a una incipient creativitat, a donar-hi sentit al decurs del temps. I aquests objectius han estat sobradament complits. Escriguí alguns poemes en determinats moments de solitud, on el pensament fluïa amb llibertat, algunes narracions curtes, fins que el cos em demanà fer alguna cosa de més pes: i escriguí alguna novel·la. Això fou un treball força agradable que em recolzà l'autoestima. Però res del què he escrit ha estat publicat, excepte dos llibres editats per la cooperativa Gràfica Punt i Ratlla on explicava les nostres experiències al voltant del cooperativisme. Alguna vegada ho he lliurat a concursos literaris -les novel·les- sense obtindre cap guardó. No m'ha importat, això, ni gens ni mica, doncs, com ja he dit, el meu propòsit no era eixe. Malgrat això, avui he decidit atorgar-me la petita llicència de col·locar el meu nom, i el d'una de les meues novel·les, entre els que aquí han estat seleccionats. És un petit temps de glòria per a mi, potser no merescut, però que m'abelleix, malgrat ser conscient de la meua feble condició. La modèstia, però, de vegades no és real. Pot ser, en el fons, tots ens sentim amb el dret de ser reconeguts, malgrat que la nostra qualitat no ho meresca. El ego té eixes coses.

Cinquena selecció de la mar de paraules amb la lletra ela:

-llevar: Aixecar o treure algú del llit. Treure alguna cosa del lloc on està unida.

-llibertat: Dret de fer, de parlar o d'actuar d'una manera o d'una altra.

-llibre: Conjunt de fulls escrits o impresos units i coberts amb unes tapes.

-lliçó: Part d'una assignatura que s'ha de aprendre. Explicació del professor.

-lligam: Qualsevol cosa que lliga. També relació que hi ha entre persones.

-llindar: Part de baix de l'obertura d'una porta.

-llogar: Deixar una cosa a algú, per a que la fes servir a canvi de diners.

-llorer: Arbre que viu en llocs humits, les fulles del qual s'usen com a condiment.

-llotja: Cada un dels compartiments separats d'un teatre.

-lluna: Satèl·lit de la Terra, que gira al voltant d'aquesta.

El vocable lluna apareix repetidament en la novel·la La mirada de la Luna llena (novel·la inèdita) que vaig escriure fa al voltant de quinze anys. En ella es narra la història d'un grup de treballadors d'Elx en lluita pel seu lloc de treball. Dintre de les accions reivindicatives que engeguen, una d'elles fou la de ajuntar-se, mitjançant un campament que organitzen a la vorera del riu Vinalopó. En eixe campament, al llarg del dia duen tot un seguit d'accions i reunions sindicals i, en fer-se de nit, al voltant de les fogueres parlen, canten i conten històries, com aquest conte que pose tot seguit.

Josep Adsuar Soto (Elx, 1943). Aprenent d'escriptor. Hi ha dos llibrets editats: Nuestra cooperativa i Reflexiones de un cooperativista utópico (Gràfica Punt i Ratlla).

«Existí un poble de pescadors on adoraven la Lluna com la seua deessa més venerada. Agraïda pel tractament que rebia, la Lluna els corresponia cuidant d'ells i posava tota la seua influència perquè les aigües de la mar es mantingueren sempre en bonança; mai no hi havia en aquell indret tempestes ni marees violentes. Tots allí eren feliços. La Lluna sempre els mirava de gairell perquè el seu poder d'atracció no remoguera les ones. En aquell poble nasqué un dia una xiqueta: era encantadora. Els seus pares, com era el costum de fer-ho, van esperar l'arribada de la Lluna plena; llavors van submergir la xiqueta en les aigües de l'oceà i la van alçar al cel per a demanar-hi a la seua deessa benediccions per a la nena. Però va ocórrer que, encara mirant de gairell, la Lluna es va encapritxar d'aquella xiqueta i va decidir que volia portar-la amb ella. Per primera vegada va moure el seu cap rodó i, en fixar els ulls en la xiqueta, es va crear una imponent ona en la mar que va fer perillar la vida d'aquella família. Els pares de la xiqueta, molt espantats, van anar a consultar els savis del poble, i aquests els van dir que la Lluna desitjava honorar-los portant-se amb ella a la seua filla. Per més que adoraren a la Lluna, aquelles dues persones no estaven disposades a assumir eixe sacrifici i s'amagaren portant amb ells a la seua xicoteta. Però tot el poble els va perseguir, perquè temien que si la Lluna els mirava estaria en perill la integritat de tots ells. Els governants, llavors, van raptar la xiqueta i, amb gran dolor dels seus pares la van oferir en un acte solemne a la implacable deessa. Altra vegada, la Lluna els va mirar aconseguint que bramaren les aigües de la mar; dels més negres abismes va nàixer una ona enorme sobre la qual va cavalcar la xiqueta fins a arribar a la Lluna. Llavors aquesta va decantar de nou el seu cap, complaguda, i una altra vegada es van calmar les aigües de la mar».