LA "L" EN LA MAR DE PARAULES (VI)


La ela ens ha donat arguments per a fer sis lliuraments. Ha estat tot un luxe passejar pel l'alfabet amb la seua companyia assaborint la mar de paraules amb què ella ens ha ofert una generosa mostra de les seues qualitats, de tot allò que és capaç de fer actuant sola o formant part dels diferents digrafs amb què s'associa, fonamentalment formant part del digraf “ll”, el més prolífic. És una lletra que ens permet localitzar, lluir, tenir loquacitat i actuar d'una forma lògica, i moltíssimes coses més. Tot plegat, com he dit al principi, un luxe que està al nostre abast per tal d'enriquir-nos la vida i ajudar-nos a ser una mica més cultes.

Sisè lliurament de la mar de paraules amb la lletra “l”:

-llunàtic: Persona que canvia d'humor molt sovint i té reaccions estranyes.
-lluny: A una gran distància en l'espai o en el temps.
-lluor: Claror, resplendor.
-localitzar: Descobrir algú o alguna cosa en un lloc determinat.
-Fer que una cosa no s'escampe fora d'uns límits determinats.
-lògia: Cadascun dels grups en què es divideixen els maçons.
-lògic. -lògica: Cosa que és normal i raonable.
-Ciència que estudia les lleis del pensament i la manera de raonar.
-logotip: Dibuix o grup de lletres que representa la marca d'una entitat.
-loquaç: Persona que parla molt.
-luxació: Sortida d'un os del seu lloc. Fet de dislocar-se un braç o un peu...
-luxe: Riquesa i abundància de coses cares

El vocable lluny fou utilitzat pel poeta Jorge Guillén en el poema Del transcurs, un poema en que l'autor reflexiona envers el temps passat, des de la infantesa, fent un balanç serè del què ha estat la seua vida. Un bell poema.

Jorge Guillén Álvarez (Valladolid, 1893 – Màlaga, 1984). Poeta membre de la generació del 27. Fou catedràtic en diferents universitats, com Múrcia, Sevilla i Oxford, entre altres. L'any 1977 fou guardonat amb el Premi Cervantes, en reconeixement a la gran qualitat de la seua obra poètica.


DEL TRANSCURS

“Mire cap endarrere, cap als anys, lluny,
i se m'aprofundeix tanta perspectiva
que dels confins a penes segueix viva
la vaga imatge sobre els meus espills.

Encara volen, no obstant això, els falciots
al voltant d'unes torres, i allà a dalt
persisteix la meua infantesa contemplativa.
Ja són bon vi les meues vinyes velles.

Fortuna adversa o pròspera no n'augure.
Ara com ara m'afanye en el present,
i encara que sé el que sé, l'afany no taxe.

Davant els ulls, mentrestant, el futur
se m'aprima delicadament,
més difícil, més fràgil, més escàs”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "F" EN LA MAR DE PARAULES (II)

El recull d'avui ens ofereix indrets totalment contradictoris o, si més no, diferents. El be i el mal perfectament poden trobar-se encapçalats per la mateixa lletra, tots dos íntimament units al mateix feix. D'eixa manera, caminen junts, i també amb altres mots, feixisme i felicitat , feina i ferum , febre i fèrtil . Cap d'aquests vocables és sinònim dels altres, però tots viuen en un espai comú. És fèrtil un terreny on creixen fecundament arbres i tot allò que el camperol conrea. Són fèrtils els arbres que produeixen molts de fruits. És fèrtil la dona que engendra fills, i també tots els éssers vius, de qualsevol espècie, que fan el mateix. És fèrtil la persona capaç de fer moltes coses, d'aportar moltes idees, d'aprendre en tot allò que estudia, de convertir en or tot el que passa per les seues mans. I en totes les persones i altres éssers vius que comparteixen eixa situació, es produeix, d'una manera o d'altra, un sentiment de felicitat . Perqu
Més informació

LA "H" EN LA MAR DE PARAULES (I)

-h: Vuitena lletra de l'alfabet. No es pronuncia, per tant no representa cap so. Excepcionalment es pronuncia en algunes paraules estrangeres, en forma d'aspiració, com “hobby” o “hàmster”. Per als que som aprenents, la hac (h) és una lletra estranya, sense aparent sentit. Una lletra muda, sense un so que la identifique. No em cap a mi explicar el seu significat, la necessitat de la seua presència en l'alfabet. No sóc jo filòleg. La meua qualificació no m'hi atorga res més enllà del títol d'aprenent. I no és poca cosa, en les meues circumstàncies. Però el cert és que al lloc vuitè de l'alfabet, fent costat amb la “g” i amb la “i”, es troba ella, muda però activa, amb unes funcions determinades per la gramàtica i que la hac sap resoldre adequadament. Hi ha la mar de paraules amb les que participa. La seua presència no és sonora, no, però és visual. Si la gramàtica, o els gramàtics, han tingut raons de pes per incloure-la, no seré jo qui pose en dubt
Més informació