LA "M" EN LA MAR DE PARAULES (III)

Avui és un dia força assenyalat per a aquesta humil publicació. Com quan fórem infants, ens posarem la roba dels diumenges per tal de rebre una visita important, i donar-hi aixopluc perquè pogués sentir-se còmoda entre nosaltres i, tant de bo, trobe un lloc als diccionaris com un membre més d'aquesta institució que s'anomena idioma, se n'oblide de la interinitat i gaudisca del mateix tractament que la resta de mots. Vaig a incloure un vocable que no es troba en cap diccionari de la llengua, un vocable que l'enriqueix i que és utilitzat en Santa Pola freqüentment: mamola. Ha d'haver-hi persones importants en aquesta vila que tinguen el pes suficient per aconseguir que aquest vocable es trobe arreplegat als diccionaris de la llengua. Tant de bo algun dia es preocupen d'això. Perquè eixa paraula forma part del llenguatge santapoler, a hores d'ara, amb tots els drets. No es tracta d'un vocable infrautilitzat o de mal gust, tot el contrari: és un mot normalitzat i força utilitzat en la parla local, amb les corresponents derivacions per tal que forme part, sense cap problema, de qualsevol escrit o conversa. És un vocable de mar, amb sabor a mar per tots els costats. En principi, si allò que ens conten és cert, correspon al nom d'un poble mariner que comparteix amb Santa Pola el veïnatge de la mar Mediterrània. Però tant se'ns val si és cert o no. Aquí, a Santa Pola, ha sorgit de la mar, del llenguatge mariner i de les històries que, de pares a fills, van contant-se, teixint una xàrcia que és la part més important de la cultura: la que naix al si del poble. És per això que es mereix les màximes consideracions.

Tercer lliurament de la mar de paraules amb la lletra “m”:

-maluc: Cada un del dos ossos que formen els dos costats del cos de les persones, sota de la cintura.

-Cada una de les parts de fora del cos que correspon a aquests dos ossos.

-malversar: Gastar en coses no previstes els diners que ens han confiat.

-malviure: Viure malament, amb greus problemes per a subsistir.

-malvolença: Sentir antipatia vers altra persona.

-mamola: Cosa lletja, mal endreçada o de poca utilitat.

-Dir mamoles: Parlar sense sentit. Dir ximpleries.

-Mamolós. -Mamolosa: Persona que fa o diu mamoles.

-Mamolada: Conjunt gran de mamoles.

-mampara: Peça de fusta o d'altre material que es fa servir per a separar diverses parts d'una sala o d'una habitació.

-mancar: No tenir una cosa.

-mancomunar: Unir persones, diners o forces per a aconseguir un fi.

-mandra: No tenir ganes de fer res.

-mànec: Part per on agafem una eina o un instrument.

Orígens del vocable mamola:

A la fi de cercar referències, hi he acudit a la ferramenta més potent que tenim al nostre abast: el cercador Google, i hi he pogut trobar un poble costaner, de la província de Granada, que es diu La Mamola. Els habitants d'aquest poble (1171 censats l'any 2014) es dediquen fonamentalment a l'agricultura, malgrat que en altre temps fou la pesca la seua activitat principal. Es tracta d'un poble ubicat al peu d'un turó que està coronat per una torre vigia. Un poble modern i bonic, sens dubte, però sembla que no sempre fou així.

A un amic meu, de Santa Pola, li contava son pare una vella història ocorreguda, ves a veure quan, a la tripulació d'una nau de pescadors d'aquí, quan feinejaven per tot el litoral de la Mediterrània. Per alguna raó necessitaren apropar-se a terra i ho feren al port més proper que tenien al seu abast. En aquest cas fou al port de pescadors de La Mamola, en la província de Granada, indret, fins aleshores, desconegut per als santapolers. En trobar-se en aquella població van veure un poble extremadament lleig, empobrit i desgavellat. La impressió que els quedà als mariners, de la visió deprimida d'aquell poble fou tan gran que, des de llavors, a qualsevol cosa maldestra, insignificant o de poca o cap utilitat, li deien mamola. És un mamolós aquell que fa coses amb poc sentit o diu ximpleries. Són les mamoles el conjunt de joguines dels nens, els mobles que enretirem perquè ja no podem fer-los servir o els conjunts de coses de poca utilitat. D'aquesta manera, i molt a poc a poc, el nom d'un poble, molt respectable sens dubte, obtingué un sentit que, a hores d'ara, ja res té a veure amb aquell poble. A Santa Pola, la paraula mamola és utilitzada avui en qualsevol conversa i té el significat propi que els parlants li han donat. Un significat totalment reconegut en l'argot local que, com sempre, va molt per endavant dels acadèmics, que, potser, se n'adonaran un dia i l'inclouran, el mot mamola, als diccionaris de la llengua. Potser un dia...